L’ansietat és un dels temes més buscats quan es tracta de salut mental, perquè tots, d’una manera o altra, n’hem patit en algun moment. Pot ser subtil com una sensació constant de tensió, o aclaparadora, com un atac de pànic. En qualsevol cas, l’ansietat ens recorda una cosa: la por és el seu ingredient principal. Però, com es manifesta? I, el més important, com podem aprendre a conviure amb ella?
Què és l’ansietat?
És una resposta natural del nostre organisme davant situacions que percebem com a amenaçadores. No obstant això, quan aquesta reacció esdevé desproporcionada o persistent, pot convertir-se en un problema que interfereix en el nostre dia a dia. Així, la línia entre una ansietat “normal” i un trastorn d’ansietat és la intensitat, la durada i l’impacte que té en la nostra vida.
Cada forma d’ansietat té el seu propi matís, però hi ha una cosa que totes comparteixen: l’experiència de la por, sigui per l’opinió dels altres, les nostres reaccions corporals o esdeveniments externs.
Diferents tipus
- Ansietat social: La por de ser avaluat pels altres en situacions socials, com reunions o festes. Les persones amb ansietat social sovint creuen que tothom els està observant o criticant, cosa que els impedeix gaudir de les interaccions socials.
- Trastorn d’angoixa (pànic): Aquí, la por es dirigeix cap al propi cos. Qualsevol reacció física, com palpitacions o sudoració, es pot interpretar com un senyal de perill imminent, com un atac de cor. La intensitat de la por genera un cercle viciós, on la por alimenta la mateixa por.
- Fòbies: Quan la por es focalitza en objectes, llocs o situacions específiques. Les fòbies provoquen una necessitat d’evitar allò que genera aquesta por desmesurada, com volar o espais tancats.
- Ansietat generalitzada: Menys intensa però persistent. Es relaciona amb preocupacions quotidianes, com la feina o la salut dels éssers estimats, i interfereix amb la capacitat de la persona de gaudir de la vida.
- Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC): Aquí, la por sovint es relaciona amb la necessitat de controlar-ho tot, per evitar la incertesa del canvi. Tot i que al principi pot semblar una estratègia útil, a la llarga, esdevé una font de gran patiment.
Un cercle viciós
L’ansietat, en qualsevol de les seves formes, sovint es veu atrapada en un cercle viciós. La pròpia por intensifica les reaccions corporals o pensaments catastròfics, que al seu torn alimenten encara més la por. Això passa especialment en el trastorn d’angoixa, on la persona comença a evitar situacions que puguin desencadenar els símptomes, limitant progressivament la seva vida.
En alguns casos, aquesta ansietat també pot estar relacionada amb la pressió per aconseguir resultats perfectes, sovint influenciada per una competitivitat mal entesa.
Quan evitem allò que ens fa por, reforcem el poder de l’ansietat sobre nosaltres.
Com es pot tractar?
Aquí és on la psicoteràpia juga un paper fonamental. El procés terapèutic ajuda a trencar aquest cercle viciós. Sovint, una de les claus més efectives és l’exposició controlada a les situacions que generen por. La teràpia cognitiva-conductual (TCC) és una de les més utilitzades, i el seu objectiu principal és canviar els pensaments catastròfics que ens fan reaccionar amb ansietat.
Estratègies per afrontar l’ansietat
- Reconeixement de patrons: Moltes vegades, les persones amb ansietat reconeixen que els seus pensaments són irracionals, però no poden evitar sentir la por. El primer pas és reconèixer aquest pensament distorsionat.
- Exposició gradual: Un cop s’identifica la font de la por, l’exposició a les situacions temudes, de manera controlada i progressiva, ajuda la persona a adonar-se que el perill percebut no és real. Per exemple, una persona amb ansietat social pot començar exposant-se a petites reunions fins a guanyar confiança.
- Tècniques de relaxació: Pràctiques com la respiració diafragmàtica o la meditació conscient poden ajudar a calmar la resposta física del cos davant l’ansietat.
- Evitar l’evitació: La temptació d’evitar allò que ens genera ansietat és gran, però, com hem vist, això només reforça el problema. En comptes d’evitar, la teràpia ens ensenya a afrontar aquestes situacions.
El paper de la psicoteràpia
El treball terapèutic no només busca reduir l’ansietat, sinó que vol dotar la persona d’eines per comprendre-la i gestionar-la. Al cap i a la fi, l’objectiu no és eliminar totalment la por, ja que aquesta compleix una funció adaptativa. El veritable èxit és aprendre a viure amb ella, sense que ens limiti la vida.
L’ansietat no és només una resposta emocional; és un senyal que ens indica que alguna cosa està desajustada a les nostres vides. I tot i que pot semblar que domina cada aspecte del nostre dia a dia, amb el suport adequat, podem recuperar el control.
Jose Fernández, psicòleg a Igualada i Manresa