La conciliació familiar és clau per construir vincles forts i saludables entre pares i fills. Els àpats en família són una de les maneres més senzilles de fomentar aquesta connexió.
Conciliació familiar: l’essència de menjar junts
L’altre dia escoltava al programa radiofònic d’Àngels Barceló parlar sobre l’origen de la paraula família. Va ser revelador per a mi descobrir que se la vincula a dues arrels llatines. La primera és “Famulus”, que vol dir “Esclau”. Així, la paraula acabaria fent referència al conjunt de possessions del senyor de la casa, i en aquest lot entrarien tant els seus esclaus com els fills i la seva dona, ja que sembla que no hi hauria gaires distincions entre els uns i els altres.
L’altra arrel de família és “fames” que vol dir gana. La paraula aquí al·ludiria als qui es treuen la gana sota el mateix sostre, és a dir, els que mengen junts.
L’etimologia és saviesa sedimentada en el llenguatge, i jo sempre vaig admirar aquells professors que a les seves classes feien referència a l’origen de les paraules el significat de les quals ens explicaven. Per sobre de tots destaca Manuel Villegas, el meu professor a la facultat de Psicologia. Tot i que la primera de les arrels de la paraula té àmplies i importants implicacions, vull dedicar aquest article a parlar sobre les que té la segona arrel.
L’impacte de la conciliació familiar en els fills
Em trobo a la meva consulta de psicologia, moltes demandes de pares els fills dels quals presenten trastorns emocionals i de conducta. Solen ser nens i nenes entre 6 i 12 anys. Sempre m’interessa saber si aquests nens dinen a casa amb algun dels seus pares, o amb tots dos, i els seus germans o germanes. Aquesta rutina d’àpats familiars és clau en la conciliació familiar, un aspecte sovint descuidat. No sé si és casualitat o no, però en molts casos em trobo que mengen cada dia a l’escola.
El vincle emocional i la convivència són fonamentals per al benestar dels més petits, així com per al desenvolupament del self i la personalitat, aspectes que es construeixen a través d’aquests vincles afectius.
Si tenim en compte que molts entren en ella abans de l’inici de l’horari lectiu, ja que es queden a permanència, i surten després, ja que fan alguna activitat extraescolar, no és extraordinari que les hores que aquests xavals es passen a l’escola siguin de 8:00 a 18:00. A primera vista sembla un horari excessiu fora de casa per a un nen. Després d’aquesta hora, a causa de diferents horaris laborals i d’oci dels pares, ja que aquests també volen tenir el seu espai de relax, no podem donar per suposat que les famílies sopin juntes de dilluns a divendres.
Les llargues jornades escolars no només limiten el temps que els infants passen amb la família, sinó que també poden afectar el seu benestar emocional i el sentiment de pertinença.
Com els àpats reforcen la conciliació familiar
Això deixa els caps de setmana com a reducte per a la vida familiar. I els caps de setmana s’acumulen tantes activitats per fer que aquest reducte també es pot veure amenaçat. Per això, menjar junts com a família pot ser un primer pas per treballar la conciliació familiar i reforçar els vincles emocionals entre pares i fills. Perquè en l’essència de la paraula família hi ha el menjar junts, allò que és essencial de vegades és l’últim que fem, ja que hi ha altres coses més urgents primer, com ara guanyar-se el pa de cada dia, aquest mateix pa que després no ens menjarem junts.
I ja que estem amb l’etimologia i l’essència, les paraules “companyerisme”, “companyia” i “compartir” tenen la mateixa arrel llatina: “cumpanis”, que vol dir els que mengen el mateix pa.
Jo odiava l’assignatura de llatí quan la vaig tenir a 3r de BUP perquè la considerava inútil. Que equivocat estava!