Necessites recolzament davant el Coronavirus?

Necessites recolzament davant el coronavirus

Ets un professional de la salut o dels serveis Socials de l’Anoia

Necessites recolzament davant el coronavirus? L’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) ha posat en marxa un servei de voluntariat entre els seus membres per a donar recolzament psicològic a persones que estan sotmeses a un elevat grau d’estrès com a conseqüència del coronavirus. Personal sanitari, professionals de serveis socials i els seus usuaris, malalts per coronavirus i els seus familiars, persones vulnerables  que com a conseqüència del confinament veuen disminuïda la seva salut mental són objecte de la nostra atenció, de manera totalment voluntària.

GUIA PER A LA GESTIO DE LES RELACIONS: RECOMANACIONS PER LA CONVIVÈNCIA EN CONFINAMENT / QUARENTENA….

Necessites recolzament davant el coronavirus? Les recomanacions per a la convivència en confinament que et presentem, i que el Jose Fernández, psicòleg de PEHUÉN, ha ajudat a elaborar com a membre de la Junta de la Secció d’Alternatives a la Resolució de Conflictes (ARC) del Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya (COPC), tenen l’objectiu d’ajudar a la població confinada a tenir una millor convivència.

El confinament a casa ens obliga a estar en contacte gairebé constant amb els nostres familiars o persones amb les que convivim per un període de temps que a dia d’avui encara és incert.

Aquesta situació provoca uns efectes emocionals intensos que tenen a veure amb preocupacions diverses: la salut dels familiars, efectes a l’economia familiar de la interrupció del treball, frustració per projectes avortats (ja siguin laborals, de lleure, viatges).

La necessitat de restar a casa també provoca altres efectes  com  l’avorriment  o la sensació d’aclaparament per no poder sortir al carrer.

Totes aquestes circumstancies condicionen el nostre estat d’ànim i poden afectar l’actitud i les interaccions amb la resta de persones amb qui convivim de manera estreta i continuada.

Des de la junta de la secció d’ARC (Alternatives a la Resolució de Conflictes) del COPC (Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya) et volem donar una sèrie de recomanacions per la convivència en confinament.

Clicka per accedir a la guia completa

RECOMANACIONS PER LA CONVIVÈNCIA EN CONFINAMENT

Foto de Stephanie Harvey por gentileza de Unsplash

GUIA PER A LA GESTIO DE LES RELACIONS: RECOMANACIONS PER LA CONVIVÈNCIA EN CONFINAMENT / QUARENTENA….

Les recomanacions per a la convivència en confinament que et presentem, i que el Jose Fernández, psicòleg de PEHUÉN, ha ajudat a elaborar com a membre de la Junta de la Secció d’Alternatives a la Resolució de Conflictes (ARC) del Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya (COPC), tenen l’objectiu d’ajudar a la població confinada a tenir una millor convivència.

El confinament a casa ens obliga a estar en contacte gairebé constant amb els nostres familiars o persones amb les que convivim per un període de temps que a dia d’avui encara és incert.

Aquesta situació provoca uns efectes emocionals intensos que tenen a veure amb preocupacions diverses: la salut dels familiars, efectes a l’economia familiar de la interrupció del treball, frustració per projectes avortats (ja siguin laborals, de lleure, viatges).

La necessitat de restar a casa també provoca altres efectes  com  l’avorriment  o la sensació d’aclaparament per no poder sortir al carrer.

Totes aquestes circumstancies condicionen el nostre estat d’ànim i poden afectar l’actitud i les interaccions amb la resta de persones amb qui convivim de manera estreta i continuada.

Des de la junta de la secció d’ARC (Alternatives a la Resolució de Conflictes) del COPC (Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya) et volem donar una sèrie de recomanacions per la convivència en confinament.

Converteix la necessitat en una oportunitat per gaudir i enriquir la vida familiar.

Aquesta pot ser una oportunitat per a enriquir la vostra relació. Aprofiteu l’abundància de temps compartit a la que les circumstàncies us han abocat. 

  • Comunica’t i planifica:
  • Parla de la situació amb la teva parella / pares /companys/es de pis/ fills:

En el dia a dia hi ha una estructuració de la convivència que ara ha variat totalment. Això suposa tota una sèrie de canvis que s’han de consensuar, i pactar. No és una bona idea simplement posar bona voluntat, sinó que cal parlar de totes les qüestions que tenen a veure amb la convivència. Trobeu l’espai per parlar de manera habitual, sense distraccions mentre ho feu com el mòbil o la TV. Les rutines poden ajudar en aquest aspecte.

Organitzeu-vos d ‘acord a les recomanacions per la convivència en confinament

La distribució habitual de les tasques i responsabilitats  domèstiques segurament ha de veure’s modificada pel confinament. Redistribuïu les tasques d’una forma ajustada a la nova situació. Expressa el que creguis convenient deixar clar des del començament, sense esperar a que els altres se n’adonin. Sigues concret en el que vols i en el que creus que millorarà la convivència. Fer un horari de tasques pot ser una bona idea.

Feu un pla conjunt en el que tots, adults i petits,  hi hagin participat,   i així se sentin més implicats per a complir-lo. Això millorarà la cohesió familiar i ajudarà a superar millor els moments de  cansament i desànim.

Cuideu l’entorn de convivència

Manteniu confortable el vostre entorn. Aspectes com el desordre, o el soroll excessiu, poden contribuir a augmentar el malestar i la tensió i fer esclatar el mal humor. Especialment si l’espai disponible no permet una certa distància.  Manteniu l’espai tan net i endreçat com sigui possible, però sense obsessionar-vos. Pensem que les necessitats dels altres -parella, nens, adolescents- son diferents així com la percepció del que es confortable. De nou parlar amb l’altre de com volem mantenir l’espai, però a la vegada essent conscient que les necessitats de l’altra persona poden ser diferents, és essencial. 

Busca espais de “descans” : Pot ser útil pactar amb la parella alternar-vos per tenir petites estones i espais de privacitat i tranquil·litat on cada un es pugui aïllar una estona, però es important que aquest repartiment sigui equitatiu per a que no generi mes tensió en l’altre.  Feu los respectar i respecta el de les altres persones.

Cuida la relació i la comunicació amb els altres:

  • Transmet agraïment per la col·laboració: a mesura que les altres persones compleixin les tasques acordades, mostra gratitud i estima pel fet que l’altre hagi   dut a terme la seva part. Això és especialment efectiu amb els nens, tot i que és important aplicar-ho també amb adults.
  • Gestiona bé les desavinences:  Si l’altre no està complint la seva part, espera a la propera ocasió en que teniu previst parlar en les condicions esmentades al primer punt d’aquestes recomanacions. És millor deixar passar un temps raonable, unes hores per exemple, ja que en calent les coses acostumen a veure’s més grans del que són.

Per altra part, compleix la teva part del tracte, ja que és la millor manera de cuidar la relació

No obstant, donat que esteu vivint circumstàncies excepcionals, sigues flexible i comprensiu amb l’/els altre/es.

  • Establiu temps d’oci compartit: Cerqueu activitats “divertides” i/o que generin benestar compartit (cantar plegats, un karaoke familiar, veure una pel·lícula junts, jugar a la Wii).
  • Pensa estratègies per “posar pau”: Deixar  de discutir i proposar una activitat   també pot  ser una bona sortida quan es percep que “puja “ la tensió entre tots i esclata o es  preveu que esclatarà una discussió o una baralla.  En aquest ocasions pot ser bo trencar la rutina o el pla establert. De nou pensem en les circumstancies excepcionals  i siguem flexibles.

Practica l’ empatia i la comprensió

Recorda que tots esteu passant la mateixa situació, i que cada membre de la família pot tenir la seva pròpia manera de reaccionar.

Centrat en el problema, no en la persona

  • Un cop us trobeu asseguts parlant d’un problema o discrepància, centrat en definir el problema i demanar una solució al mateix, en comptes de desacreditar a l’altre. És millor dir “vull que cada dia rentis tots els plats i no quedin d’un dia per l’altre” que dir “ets un descuidat”. A això se li diu posar la responsabilitat en el problema, no en la persona.
  • Una altra manera de posar la responsabilitat en el problema és culpar al virus de la situació d’estrès que els membres de la relació estan vivint.

Cuidat a tu mateix

dedica temps a la teva autocura. Pensa què faràs per estar bé, i sigues conscient que és la teva responsabilitat gestionar les teves  emocions estressants. El teu benestar aportarà benestar als demés. Sigues conscient de quan t’estàs alterant, i tingues preparades estratègies per tallar el seu augment. No deixis que el mal humor o l’enfado et dominin.

Posa perspectiva

Pensa en el després: com voldries recordar aquest temps que heu passat en el futur; com us afecten  les baralles i discussions; què creus que us aportarà la situació actual; com us enriquirà a nivell individual i de la relació. Parleu amb les altres persones amb les que conviviu d’aquests temes. Algú pot encarregar-se de fer una llista o registre de les idees sorgides.

Parlem de sexe amb els fills

Parlem de sexe a casa amb naturalitat

El passat 11 de febrer vam gaudir de la conferencia de la sexòloga i terapeuta de parella Elena Crespi,  que ens va aportar molta llum en qüestions on normalment hi ha foscor, com són totes aquelles que tenen a veure amb temes difícils o que constitueixen tabús. El sexe és un d’aquests temes, i ella ens va parlar de sexe, i ens va instruir per a que parlem de sexe amb els nostres fills.  

D’entrada l’Elena ens va fer conscienciar de com des de la més tendra infància tractem el sexe com una cosa diferent a totes les altres. Així com anomenem a totes les parts del cos amb els seus respectius noms: la ma, el peu, el colze, etc, quan arribem als genitals utilitzem mil i un eufemismes per a referir-nos hi. D’aquesta manera estem comunicant d’una manera subliminal que a aquestes parts del cos se les aplica altres regles. Estem desnaturalitzant el sexe ja abans i tot de començar a parlar de sexe. L’Elena ens va dir que la naturalitat és una de les coses a les que hauríem de tendir quan tractem la sexualitat amb els nostres fills, i que és una de les coses que més ens costa fer. En part això és així perquè de petits hem estat sotmesos a aquesta educació on subliminalment se’ns ha dit que el sexe és una cosa fosca, per parlar del qual s’han d’utilitzar eufemismes.

Un altre exemple que ens va posar feia referència a l’edat en que les noies s’acostumen a posar la part superior del biquini o el banyador. Deia l’Elena que sense que encara els pits estiguin desenvolupats i que per tant mostrin alguna diferència amb els dels nois, les nenes ja demanen tapar se’ls, o els hi proposen els pares. Estem parlant d’una edat entorn dels 7 anys. Amb aquesta acció ja estem transmetent que passa alguna cosa que incita a que aquella part del cos s’ha de tapar. I aquesta conducta no està motivada per causes naturals, ja que a aquesta edat els pits de noies i nois són indiferenciables, sinó per causes culturals, o pels tabús que la cultura té associats, en aquest cas.

Per a Crespi, l’educació sexual i afectiva s’ha d’entendre com una educació per a la vida. Per això és tan important que els adults sapiguem donar resposta a la curiositat, els dubtes i les inquietuds dels infants i adolescents que tenim a casa. Per això és important que, si ells mostren interès, parlem de sexe amb els fills.

En definitiva, Elena Crespi,  ens va fer reflexionar sobre les nostres actituds i habilitats psicològiques i socials a l’hora de gestionar el coneixement de la sexualitat i tractar el tema amb els fills. A la seva conferència vam trobar informació sobre els aspectes més rellevants de la sexualitat infantil i adolescent i sobre aquelles qüestions ─homosexualitat, embarassos, estereotips de gènere…─ que hem d’aprendre a abordar sense prejudicis, amb naturalitat i, sobretot, amb molt d’afecte.

La conferència l’organitzà l’ Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia. (APPA)

Parlem de sexe a casa: conferència

Parlem de sexe a casa

El proper dimarts, 11 de febrer a la biblioteca Central d’Igualada tindrà lloc la conferència titulada: Parlem de sexe a casa.  Plantejar-nos com volem fer una bona educació sexual amb la nostra canalla és molt important. Aquesta xerrada pretén donar eines per a ajudar a les famílies a que la sexualitat no sigui un tema tabú a casa i es visqui de manera natural i amb salut.

L’educació sexual i afectiva s’ha d’entendre com una educació per a la vida. Per això és tan important que els adults sapiguem donar resposta a la curiositat, els dubtes i les inquietuds dels infants i adolescents que tenim a casa.

Elena Crespi, psicòloga i assessora en salut sexual, ens fa reflexionar sobre les nostres actituds i habilitats psicològiques i socials a l’hora de gestionar el coneixement de la sexualitat i tractar el tema amb els fills. Aquí hi trobareu informació sobre els aspectes més rellevants de la sexualitat infantil i adolescent i sobre aquelles qüestions ─homosexualitat, embarassos, estereotips de gènere…─ que hem d’aprendre a abordar sense prejudicis, amb naturalitat i, sobretot, amb molt d’afecte.

Elena Crespi és Psicòloga, sexòloga, terapeuta de parella i psicòloga perinatal. Autora dels llibres: Parlem de sexe a casa i Habla con ellos de sexualidad

La conferència l’organitza l’ Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia. (APPA)

L’associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia organitza activitats mensuals per a apropar la psiccologia a la gent. Recentment hem organitzat taules rodones sobre mediació, suïcidi, dependència emocional i a substàncies i moviment conscient en fisioter`pia i els seus efectes en salut mental La intenció és incidir sobre temes d’interès social i que tenen a veure amb la salut mental de les persones. Creiem que queda un llarg camí fins que es normalitzi el fet de rebre i donar ajuda psicològica. Una de les situacions que donen sentit a una associació com l’APPA és que moltes vegades els problemes de salut mental s’aborden des de perspectives equivocades, com són la medicalització o la judicialització de conflictes inherents al viure en una societat complexa. La nostra associació neix amb l’objectiu de reivindicar el paper que a la psicologia li correspon en aquests contexts.

Moviment conscient i els seus beneficis en la salut mental.

Cristina Bravo, Conferenciant

Conferència sobre moviment conscient i els seus beneficis: Dimarts 21 de gener, a les 19.00 h. a la Biblioteca d’Igualada

Aquesta conferència parlarà dels efectes del moviment conscient en fisioteràpia i els seus beneficis en la salut mental. El moviment conscient es pot descriure com tot aquell moviment que constantment està monitoritzant les sensacions i percepcions internes i externes de la persona. Es consideren moviment conscient tècniques com el Tai Chi, ioga, Qi Kung o la dansa en diverses modalitats. En l’àmbit de la fisioteràpia existeix l’especialitat de Salut mental que inclou diverses tècniques de moviment conscient, amb una amplia evidència científica en relació a patologia mental, dolor crònic i psicosomàtic.

A càrrec de: Cristina Bravo: Doctora en Fisioteràpia amb més de 20 anys d’experiència, coordinadora del grau de fisioteràpia i nutrició del Campus d’Igualada UdL

Ho organitza: APPA. (Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia)

L’associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia organitza activitats mensuals per a apropar la psiccologia a la gent. Recentment hem organitzat taules rodones sobre mediació, suïcidi i o dependència emocional i a substàncies. La propera conferència prevista tractarà la temàtica de com parlar de sexe amb els nostres fills, i de la importància de fer-ho. La intenció és incidir sobre temes d’interès social i que tenen a veure amb la salut mental de les persones. Creiem que queda un llarg camí fins que es normalitzi el fet de rebre i donar ajuda psicològica. Una de les situacions que donen sentit a una associació com l’APPA és que moltes vegades els problemes de salut mental s’aborden des de perspectives equivocades, com són la medicalització o la judicialització de conflictes inherents al viure en una societat complexa. La nostra associació neix amb l’objectiu de reivindicar el paper que a la psicologia li correspon en aquests contexts.

Obertes inscripcions pels cursos del 2020

Inici Cursos 2019-20

Educació Emocional i Introducció al Mindfulness

Ja estan obertes les inscripcions pels primers cursos del 2020 a PEHUÉN Psicologia i Formació. Cada curs consta de cinc sessions d’una hora i mitja i té un cost de 60€ per les 5 sessions. Consulta el calendari i horari de cada curs a sota. Si vols millorar la teva educació emocional i realitzar algun curs fes nos ho saber mitjançant el nostre formulari de contacte i t’enviarem el full d’inscripció.

Els cursos amb inscripcions obertes són:

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (II part): Dijous de 19.30h a 21.00 els següents dies: 23 i 30 de gener; 6, 13 i 20 de febrer de 2020. Pots consultar el programa aquí

INTRODUCCCIÓ AL MINDFULNESS: Dissabtes de 10.00 a 11.30 h els següents dies: 1, 8, 15, 22 i 29 de febrer de 2020. Pots consultar el programa del curs aquí

Grups reduïts

Què pots esperar dels nostres cursos?

Aquests cursos es plantegen, per una banda,  com a un espai per a treballar la pròpia educació emocional creant un espai grupal d’ajuda i suport mutus. Per altra banda, partim del supòsit que cada persona ha d’enfrontar els mateixos reptes a la vida. Bàsicament autoafirmar-se a la vegada que establir vincles sòlids amb les altres persones del seu entorn familiar, laboral o social.  En aquest sentit cada persona és una font inesgotable de saviesa i creativitat. Els grups possibiliten i estimulen que tots els seus integrants puguin beure d’aquesta font, a la qual també alimenten amb el seu coneixement. D’aquesta manera els grups generen un context del qual tothom en pot extreure motivació i coneixement. Però els grups encara serveixen a una tercera funció potser més bàsica que la de motivació i el coneixement. I aquesta tercera funció és el reconeixement. Perquè no podem ensenyar d’altra manera que mitjançant l’exemple, els grups constitueixen un espai de respecte mutu, és a dir, de reconeixement de la manera com cada persona s’enfronta a aquests reptes comuns universals, de respecte cap a la seva voluntat d’obrir la seva ànima, si així o elegeix,  i compartir el que hi ha a dins de la mateixa amb els altres membres del grup. I de reverència cap a la manera com ho està fent.

Així, a mig camí entre la classe on s’imparteixen uns coneixements, i la teràpia de grup, els cursos de Pehuén ofereixen bàsicament Motivació, Coneixement i Reconeixement.   Aprofita ara que estan obertes les inscripcions pels cursos del 2020



Psicologia i teatre s’uneixen a «Divines…»

Psicologia i teatre s'uneixen. Mariàntonia Navarro en un moment de "Divines"

L’actriu Mariàntonia Navarro donà vida a 5 arquetips femenins

Quan l’humor i la ironia desdibuixen la realitat de tal forma que ens permeten deslliurar-nos del seu feixuc pes; quan el sarcasme i l’exageració són les eines que l’actriu dalt l’escenari utilitza per il·lustrar les escenes més quotidianes; quan ens deixem portar alegrement per la desmesura dels personatges, i des de la seguretat de la nostra butaca els obrim la nostra ànima; aleshores psicologia i teatre s’uneixen i arribem a una conclusió colpidora: que no hi ha ironia, sarcasme o exageració dalt l’escenari, que més aviat la representació de la realitat  que l’actriu ens presenta es queda curta enfront de la realitat mateixa.

Així es va sentir més d’un quan es va tancar el teló de l’obra “Divines, en construcció” que l’actriu Mariàntonia Navarro va escenificar davant un públic entregat que va omplir la sala d’actes de la biblioteca central d’Igualada el passat dimarts. 5 personatges arquetípics femenins, inspirats en la mitologia grega, desfilen per l’escenari i ens atrapen per la seva humanitat i per la manera d’afrontar els conflictes eterns que tots els èssers humans han d’encarar: la soledat, l’amor, la família, la feina. Robert Coles va dir que “precisament el que ens distingeix a cadascú de nosaltres és l’especial estratègia amb que afrontem les conseqüències universals i ineludibles dels nostres conflictes psíquics”. Les protagonistes, que es diuen com 5 deesses gregues precisament per la seva especial estratègia per fer front a la vida, ens fan reflexionar també als espectadors sobre la nostra.

Amb guió original de la pròpia Mariàntonia Navarro, basat en l’assaig titulat Las diosas de cada mujer de la psicoanalista Jean Shinoda, les protagonistes es perfilen tan a través del que fan i diuen com mitjançant el que pensen els altres personatges d’elles. Així l’obra il·lustra magistralment com la pròpia identitat es construeix en comunitat, i malgrat la il·lusió de la individualitat i l’autonomia que tants llibres d’autoajuda omplen, depenem dels altres per a definir-nos a nosaltres mateixos. Ni tan sols les deesses es lliuren d’aquesta servitud.  

L’actriu va estar acompanyada de la Rosa Vela, tècnica de so i de llum, i la inestimable generositat del personal de la Biblioteca central d’Igualada, en especial de l’Elisenda, que va ajudar en tot el que va poder i més per a que l’obra lluís. També cal destacar la complicitat de la directora de la biblioteca, Montse Lobato, que ja fa temps que ens regala.

Amb aquesta representació on psicologia i teatre s’uneixen l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia celebrà el seu 10è aniversari. A l’acabar l’obra vam oferir un berenar que vam compartir amb tots els amics i conciutadans que ens van voler acompanyar, entre els quals cal destacar la Regidora d’ensenyament, universitats i joventut i 2ª tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, Sra. Marisa Vila. Des de la junta de l’APPA volem agrair a tothom la seva assistència.

Divines, en construcció: monòleg teatralitzat en motiu del 10è aniversari de l’APPA

El dimarts, 3 de desembre, a les 19.00h. tindrà lloc a la Biblioteca d’ Igualada la representació del monòleg  titulat Divines, en construcció.

Divines és un espectacle creat a partir del diàleg entre la mitologia grecorromana i les reflexions de la psicoanalista Jean Shinoda, plasmades en el seu llibre Las Diosas de cada mujer. Un intens exercici teatral on l’actriu dóna vida a cinc arquetips femenins que sorprenen per la seva actualitat i la facilitat amb que ens hi identifiquem. El públic es veurà enredat en les emocions, problemes, desitjos, d’allò que anomenem etern femení. Sempre amb la ironia i l’humor com a companys d’experiència. Posteriorment a la representació teatral s’establirà un diàleg entre actriu i assistents on el punt de partida podria ser la següent cita de Shinoda “Sigues autèntica, sigues conseqüent amb la teva persona interior i descobreix que vols fer amb la teva preciosa vida.  Des de fora intentaran contestar per tu  les preguntes essencials, no els deixis.”

Actriu i autora del text: Mariantònia Navarro, llicenciada en filosofia i actriu

Ho organitza: Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia. (APPA)

A la sortida hi haurà Taquilla inversa (donatiu de la voluntat) i un aperitiu gratuït per a celebrar el 10è aniversari de l’associació.

Solo puede ayudar el que está preparado

Jacinto Cabello en un moment de la seva Conferència

Extraordinaria conferencia sobre Dependencia, adicción, y codependencia a cargo de Jacinto Cabello el martes pasado en la biblioteca de Igualada. El adicto tiene una adicción. El codependiente también: al adicto. El codependiente quiere curar al adicto, pero si no cura primero su adicción al adicto se hundirá con él.

Cuando la ayuda se convierte en la perdición de ambos la ayuda es todo lo contrario de lo que pretendía. El codependiente tiene baja autoestima y no cree en su posibilidad de cambio. Por eso se centra en el adicto para salvarlo, y para aumentar su autoestima. Como es una tarea destinada al fracaso, porque nadie cambia a nadie, la frustración y el resentimiento aparecerán y se harán dueñas de la escena, y la relación se convertirá en tóxica.

Alguno de los personajes de esta historia acabará probablemente en la carcel. El conferenciante, que trabajó durante muchos años en el centro penitenciario de Brians II, nos ilustró como testimonio de muchas de esas historias.

Organizada por la Associacíó de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia, (APPA) muchas personas acudieron, las cuales manifestaron que estaban muy satisfechas y alguna de ellas, que reconoció haberse visto reflejada como codependiente, dijo que el mensaje le había llegado muy adentro.

CONFERÈNCIA: Dependència i Codependència. Addicció i família

Saps què és una dependència? Quins tipus de dependència hi ha? Saps què és una addicció? Coneixes algú que té o creus que podria tenir una addicció? Vols ajudar-lo? Com podries ajudar-lo? Què no hauries de fer? Saps què és una codependència?

En el món de les addiccions hi ha molts mites i falses creences, també moltes preguntes. La dependència pot ser un camí molt llarg. Si necessites una mica de llum, si vols algunes respostes, el psicòleg Jacinto Cabello Cabello parlarà de la dependència i de la codependència en la Biblioteca d’Igualada el dimarts 19 de novembre de 2019 a les 19.00 hores.

El ponent treballa actualment per al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on és mediador entre menors que han comès una ofensa i les seves víctimes. Durant molts anys ha treballat amb addictes i les seves famílies al Centre penitenciari de Can Brians.

Entrada gratuïta.

Acte organitzat per la Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia Col·labora la Biblioteca Central i l’Ajuntament d’Igualada