RECOMANACIONS PER LA CONVIVÈNCIA EN CONFINAMENT

Foto de Stephanie Harvey por gentileza de Unsplash

GUIA PER A LA GESTIO DE LES RELACIONS: RECOMANACIONS PER LA CONVIVÈNCIA EN CONFINAMENT / QUARENTENA….

Les recomanacions per a la convivència en confinament que et presentem, i que el Jose Fernández, psicòleg de PEHUÉN, ha ajudat a elaborar com a membre de la Junta de la Secció d’Alternatives a la Resolució de Conflictes (ARC) del Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya (COPC), tenen l’objectiu d’ajudar a la població confinada a tenir una millor convivència.

El confinament a casa ens obliga a estar en contacte gairebé constant amb els nostres familiars o persones amb les que convivim per un període de temps que a dia d’avui encara és incert.

Aquesta situació provoca uns efectes emocionals intensos que tenen a veure amb preocupacions diverses: la salut dels familiars, efectes a l’economia familiar de la interrupció del treball, frustració per projectes avortats (ja siguin laborals, de lleure, viatges).

La necessitat de restar a casa també provoca altres efectes  com  l’avorriment  o la sensació d’aclaparament per no poder sortir al carrer.

Totes aquestes circumstancies condicionen el nostre estat d’ànim i poden afectar l’actitud i les interaccions amb la resta de persones amb qui convivim de manera estreta i continuada.

Des de la junta de la secció d’ARC (Alternatives a la Resolució de Conflictes) del COPC (Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya) et volem donar una sèrie de recomanacions per la convivència en confinament.

Converteix la necessitat en una oportunitat per gaudir i enriquir la vida familiar.

Aquesta pot ser una oportunitat per a enriquir la vostra relació. Aprofiteu l’abundància de temps compartit a la que les circumstàncies us han abocat. 

  • Comunica’t i planifica:
  • Parla de la situació amb la teva parella / pares /companys/es de pis/ fills:

En el dia a dia hi ha una estructuració de la convivència que ara ha variat totalment. Això suposa tota una sèrie de canvis que s’han de consensuar, i pactar. No és una bona idea simplement posar bona voluntat, sinó que cal parlar de totes les qüestions que tenen a veure amb la convivència. Trobeu l’espai per parlar de manera habitual, sense distraccions mentre ho feu com el mòbil o la TV. Les rutines poden ajudar en aquest aspecte.

Organitzeu-vos d ‘acord a les recomanacions per la convivència en confinament

La distribució habitual de les tasques i responsabilitats  domèstiques segurament ha de veure’s modificada pel confinament. Redistribuïu les tasques d’una forma ajustada a la nova situació. Expressa el que creguis convenient deixar clar des del començament, sense esperar a que els altres se n’adonin. Sigues concret en el que vols i en el que creus que millorarà la convivència. Fer un horari de tasques pot ser una bona idea.

Feu un pla conjunt en el que tots, adults i petits,  hi hagin participat,   i així se sentin més implicats per a complir-lo. Això millorarà la cohesió familiar i ajudarà a superar millor els moments de  cansament i desànim.

Cuideu l’entorn de convivència

Manteniu confortable el vostre entorn. Aspectes com el desordre, o el soroll excessiu, poden contribuir a augmentar el malestar i la tensió i fer esclatar el mal humor. Especialment si l’espai disponible no permet una certa distància.  Manteniu l’espai tan net i endreçat com sigui possible, però sense obsessionar-vos. Pensem que les necessitats dels altres -parella, nens, adolescents- son diferents així com la percepció del que es confortable. De nou parlar amb l’altre de com volem mantenir l’espai, però a la vegada essent conscient que les necessitats de l’altra persona poden ser diferents, és essencial. 

Busca espais de “descans” : Pot ser útil pactar amb la parella alternar-vos per tenir petites estones i espais de privacitat i tranquil·litat on cada un es pugui aïllar una estona, però es important que aquest repartiment sigui equitatiu per a que no generi mes tensió en l’altre.  Feu los respectar i respecta el de les altres persones.

Cuida la relació i la comunicació amb els altres:

  • Transmet agraïment per la col·laboració: a mesura que les altres persones compleixin les tasques acordades, mostra gratitud i estima pel fet que l’altre hagi   dut a terme la seva part. Això és especialment efectiu amb els nens, tot i que és important aplicar-ho també amb adults.
  • Gestiona bé les desavinences:  Si l’altre no està complint la seva part, espera a la propera ocasió en que teniu previst parlar en les condicions esmentades al primer punt d’aquestes recomanacions. És millor deixar passar un temps raonable, unes hores per exemple, ja que en calent les coses acostumen a veure’s més grans del que són.

Per altra part, compleix la teva part del tracte, ja que és la millor manera de cuidar la relació

No obstant, donat que esteu vivint circumstàncies excepcionals, sigues flexible i comprensiu amb l’/els altre/es.

  • Establiu temps d’oci compartit: Cerqueu activitats “divertides” i/o que generin benestar compartit (cantar plegats, un karaoke familiar, veure una pel·lícula junts, jugar a la Wii).
  • Pensa estratègies per “posar pau”: Deixar  de discutir i proposar una activitat   també pot  ser una bona sortida quan es percep que “puja “ la tensió entre tots i esclata o es  preveu que esclatarà una discussió o una baralla.  En aquest ocasions pot ser bo trencar la rutina o el pla establert. De nou pensem en les circumstancies excepcionals  i siguem flexibles.

Practica l’ empatia i la comprensió

Recorda que tots esteu passant la mateixa situació, i que cada membre de la família pot tenir la seva pròpia manera de reaccionar.

Centrat en el problema, no en la persona

  • Un cop us trobeu asseguts parlant d’un problema o discrepància, centrat en definir el problema i demanar una solució al mateix, en comptes de desacreditar a l’altre. És millor dir “vull que cada dia rentis tots els plats i no quedin d’un dia per l’altre” que dir “ets un descuidat”. A això se li diu posar la responsabilitat en el problema, no en la persona.
  • Una altra manera de posar la responsabilitat en el problema és culpar al virus de la situació d’estrès que els membres de la relació estan vivint.

Cuidat a tu mateix

dedica temps a la teva autocura. Pensa què faràs per estar bé, i sigues conscient que és la teva responsabilitat gestionar les teves  emocions estressants. El teu benestar aportarà benestar als demés. Sigues conscient de quan t’estàs alterant, i tingues preparades estratègies per tallar el seu augment. No deixis que el mal humor o l’enfado et dominin.

Posa perspectiva

Pensa en el després: com voldries recordar aquest temps que heu passat en el futur; com us afecten  les baralles i discussions; què creus que us aportarà la situació actual; com us enriquirà a nivell individual i de la relació. Parleu amb les altres persones amb les que conviviu d’aquests temes. Algú pot encarregar-se de fer una llista o registre de les idees sorgides.

Formas de ver las cosas

Fuimos a pasar el fin de semana con unos amigos, Teresa  y Juan,  a un pueblecito de la provincia de Soria, donde el tío de Teresa tiene una casita a la que nos habían invitado. Curiosamente, otro amigo mío, Toni, tenía a su familia veraneando desde hacía un par de semanas a pocos kilómetros del pueblo al que nosotros íbamos, y en esos días tenía previsto viajar por su cuenta para ir a unirse con ellos,  así que le propuse que viniera con nosotros, y de esa manera se ahorraría el dinero del autobús, además de poder ir juntos.  Quedamos en que su mujer lo vendría a recoger a un pueblo cercano, para ahorrarnos unos kilometrillos. Puestos ya en camino, y para hacer el viaje más llevadero, paramos a mitad de trayecto a desayunar, y cuando volvimos a nuestro coche, nuestros amigos, que iban en el suyo, propusieron hacer una última parada antes de llegar al pueblo, en la capital, para comprar en el supermercado alimentos para el fin de semana. Pero justo a la entrada de Soria, nuestro amigo Juan paró bruscamente y nosotros nos vimos obligados a hacer lo mismo detrás. Entonces salió del coche un poco alterado y nos dijo que Teresa decía que podíamos ir, si queríamos, tirando para el pueblo de Toni, que a Teresa se le había ocurrido en la rotonda anterior  llamarnos para decírnoslo y que él le dijo que no llamara, que ya paraba un poco más adelante y nos lo decía. Nosotros, un poco sorprendidos por el cambio de planes, dijimos que ya nos parecía bien el original, y no vimos ningún sentido en cambiarlo. Teresa también se bajó del coche y nos dijo que ya iba a comprar ella, y que por lo tanto no hacía ninguna falta que fuéramos también nosotros al “super”. Pero mi mujer le respondió que podía ir a comprar ella, si quería, pero que no tenía ningún problema en esperarla fuera. Así que nos quedamos, bien porque no viéramos sentido en la proposición de Teresa, bien porque no tuviéramos la cintura para cambiar  el plan inicial. Mientras Teresa compraba, y el resto la esperábamos, le hice a Juan un par de comentarios sobre el incidente, en la línea de que ya habíamos quedado en el desayuno   en parar todos juntos en Soria, y que para qué de repente cambiar el plan. Juan expresó ser de mi misma opinión, al igual que mi mujer. Toni asintió con su silencio. No se habló más del tema, quedando sentenciada por la mayoría, en ausencia de la minoría, la cuestión.  Cuando Teresa acabó de hacer la compra, nos dirigimos al pueblo en que habíamos quedado con la mujer de mi amigo Toni, donde dejamos a éste y proseguimos nuestra marcha.

Ya por la tarde, y después de una abundante y deliciosa comida, ofrecida por el anfitrión de la casa, Dionisio, tío de Teresa y sobre el que estoy obligado a hablar en otra ocasión, nos enfrascamos en una deliciosa tertulia, producto de la tranquilidad, los nuevos aires, y de las nuevas personas encontradas en el pueblo. Estoy hablando de Noah, la prima de Teresa, de la que también tendré que hablar más adelante. Efectivamente, en ese ambiente distendido, volvió a salir el tema de la parada en el super de por la mañana, y Teresa se expresó así.” Llegando a Soria pensé que mientras yo compraba, vosotros podíais ir tirando para el pueblo donde habíais quedado con la mujer de Toni, y mientras nosotros llegábamos, estar un rato con ella; así  todos íbamos más tranquilos. Pero a Juan no le gustó nada la idea (queda por saber si lo que no le pareció buena idea fue que Teresa llamara, que lo quisiera hacer tan repentinamente en medio de la rotonda o que cambiara de plan) y entonces me dijo que no llamara, que ya pararía 100 m más adelante para decírnoslo él”.El resto de la historia ya lo conocemos.