Formación del carácter: la oportunidad de ser mejor

Formación del carácter

La novela El viejo y el mar de Hemingway es una historia de formación del carácter. En ella se establece una relación entre el pescador y su presa que los hace enemigos por naturaleza. El autor nos muestra una lucha en la cual solo puede haber un vencedor. Y sin embargo, Hemingway nos logra transmitir cómo esa lucha sin cuartel hace más fuertes a los dos, pescador y pez, al obligarlos a agudizar su ingenio para no ser derrotados por el otro. Al final, la entidad de nuestros enemigos dice mucho respecto de la nuestra, de manera que hay que prestarles mucha atención y ofrecerles reconocimiento. De ese modo la línea entre un enemigo y un amigo puede verse desdibujada

Esto ocurre cuando mi enemigo me hace mejor a mí, y yo mejor a mi enemigo. Quizás no es lo más habitual, puesto que lo más probable es que un enemigo despierte lo peor en mí y me acabe haciendo más mezquino. Pero esa es mi elección.  Así, la oportunidad de que una enemistad nos haga mejores, y contribuya a la formación del carácter, está ahí. En realidad, cualquier relación nos puede hacer mejor persona. El caso paradigmático de ello sería la amistad. Parece evidente que una amistad saca lo mejor de nosotros. Nos entregamos a nuestros amigos, dándoles aquello que sabemos que les hará bien. Y en ese conocimiento de saber está la verdadera esencia de la amistad. Se dice que los amigos están cuando los necesitas, y los demás cuando a ellos les va bien. Saber cuando nos necesita un amigo, aunque no diga nada, es quizás el producto más valioso de esa amistad. Porque saber va más allá de lo aparente. Cuando, pongamos por caso, alguien cercano sufre la pérdida de un ser querido, todo su entorno se vuelca en darle apoyo. Todos a la vez, cual rebaño amaestrado para estar allá donde toca estar. Pasado un tiempo ese apoyo se va desvaneciendo porque ya ha pasado un tiempo prudencial, porque ya se ha cumplido, o porque parece que el afectado remonta el vuelo. Y sin embargo, pasado ese tiempo prudencial es cuando la persona puede estar más tocada, a pesar de todas las apariencias. Y cuando el rebaño ha desaparecido es cuando el amigo permanece, porque el amigo sabe. Y también porque el amigo está no solamente porque sienta que ese es su deber, sino porque extrae gran placer haciéndolo. O sea, porque le apetece estar a su lado. Y que alguien quiera estar a tu lado porque le gusta hacerlo, sin más, y sin menos, es lo mejor que te pueden dar los demás. Recuerdo en cierta ocasión como un lunes monótono y gris en el que yo estaba de bajón por algún motivo, un amigo me propuso que almorzáramos juntos.   Después de la comida me fui como nuevo de vuelta al trabajo. Interiormente estaba muy agradecido. Y antes de mostrarlo exteriormente, mi amigo se me adelantó diciéndome que le había alegrado el día. Esas palabras resonaron en mí con potencia durante un tiempo, y todavía no las he olvidado.

Y aun así, la amistad puede hacernos peores. Cuando ello ocurre utilizamos la amistad como un seguro para salvarnos. Acudimos al amigo cuando necesitamos algo, y lo descuidamos cuando no. De esa forma, incluso alguien no muy sagaz podría cuestionar si esa relación es genuinamente de amistad. Porque en sí misma la palabra podría ser candidata al premio a la más pervertida, en caso de que ese premio existiera. “Tengo muchos amigos” dice el empresario que quiere significar que tiene contactos; “lo nuestro lo veo como una amistad” le dice quien no quiere ahondar en la relación con otra persona, o “somos amigos” dice el miembro de la pareja que ha perdido el deseo por el otro. Así, cada uno de nosotros se ve en la tesitura de elegir a qué acepción de la palabra va a honrar. Y de nuevo, que una amistad me haga mejor o peor, al igual que sucedía ante una enemistad, es mi elección. Tener muchos amigos no necesariamente contribuye a la formación del carácter.

Lo que no parece una elección es que para ser mejor necesito al otro. Es el otro quien me da la oportunidad de ser mejor. El uso que haga de tal oportunidad dependerá de mi elección. Así, el envejecer es obligatorio. La formación del carácter es opcional.

l’APPA finalitza l’atenció voluntària pel Coronavirus

L'Appa finalitza l'atenció voluntària pel coronavirus

l’APPA finalitza l’atenció voluntària pel Coronavirus. L’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) és una entitat sense ànim de lucre que té com a propòsit apropar la psicologia a totes les ciutadanes i ciutadans de la nostra comarca. Des de 2009, participa en diferents accions comunitàries com xerrades, suport professional a entitats o participació en fires i jornades. La prioritat d’estar sempre pendent de les necessitats de cada moment, ha fet que en els darrers mesos s’hagi incrementat l’activitat de manera considerable per tal de poder donar resposta als efectes psicològics i emocionals de la població, en aquestes circumstàncies excepcionals.

Des de l’inici del confinament,  l’APPA ha estat  oferint un servei de suport psicològic gratuït tant per a professionals de la salut com per a persones que d’altres maneres es veien afectades per aquesta greu crisi. Les situacions ateses, han arribat derivades per altres serveis, principalment serveis socials, equips mèdics o serveis d’atenció domiciliària. Però també hem ates demandes que ens arribaven directament per persones afectades o els seus familiars.

L’objectiu ha estat ajudar a les persones afectades a gestionar l’impacte emocional causat per diferents problemàtiques que ha portat la pandèmia, a prevenir possibles efectes secundaris adversos  i a deixar a la persona connectada amb la seva xarxa personal i/o de serveis. S’ha seguit una línia d’intervenció basada en la intervenció psicològica en emergències i catàstrofes. El suport ha estat via telèfon o videotrucada i cada persona ha pogut tenir un mínim de tres contactes amb un psicòleg/loga  titulada i formada per atendre aquest tipus de situacions.

El grup de l’APPA dedicat a aquest projecte l’han format deu psicòlogues, entre elles els dos integrants de PEHUÉN Psicologia i Formació, que de manera solidària i altruista han treballat durant tres mesos incansablement. Però ates que la situació d’emergència es va estabilitzant, l’APPA deixarà de rebre demandes a partir del proper 12 de juny. Així, l’APPA finalitza l’atenció voluntària pel Coronavirus. De totes maneres, es constata que moltes de les persones ateses, necessiten una atenció més continuada ateses les greus seqüeles psicològiques que deixarà aquesta pandèmia en la població. És per això que s’estan establint converses amb administracions i entitats per tal de fer viable un projecte que des de l’APPA es considera molt necessari: Grups de suport psicològic post Covid.

Necessites recolzament davant el Coronavirus?

Necessites recolzament davant el coronavirus

Ets un professional de la salut o dels serveis Socials de l’Anoia

Necessites recolzament davant el coronavirus? L’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) ha posat en marxa un servei de voluntariat entre els seus membres per a donar recolzament psicològic a persones que estan sotmeses a un elevat grau d’estrès com a conseqüència del coronavirus. Personal sanitari, professionals de serveis socials i els seus usuaris, malalts per coronavirus i els seus familiars, persones vulnerables  que com a conseqüència del confinament veuen disminuïda la seva salut mental són objecte de la nostra atenció, de manera totalment voluntària.

GUIA PER A LA GESTIO DE LES RELACIONS: RECOMANACIONS PER LA CONVIVÈNCIA EN CONFINAMENT / QUARENTENA….

Necessites recolzament davant el coronavirus? Les recomanacions per a la convivència en confinament que et presentem, i que el Jose Fernández, psicòleg de PEHUÉN, ha ajudat a elaborar com a membre de la Junta de la Secció d’Alternatives a la Resolució de Conflictes (ARC) del Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya (COPC), tenen l’objectiu d’ajudar a la població confinada a tenir una millor convivència.

El confinament a casa ens obliga a estar en contacte gairebé constant amb els nostres familiars o persones amb les que convivim per un període de temps que a dia d’avui encara és incert.

Aquesta situació provoca uns efectes emocionals intensos que tenen a veure amb preocupacions diverses: la salut dels familiars, efectes a l’economia familiar de la interrupció del treball, frustració per projectes avortats (ja siguin laborals, de lleure, viatges).

La necessitat de restar a casa també provoca altres efectes  com  l’avorriment  o la sensació d’aclaparament per no poder sortir al carrer.

Totes aquestes circumstancies condicionen el nostre estat d’ànim i poden afectar l’actitud i les interaccions amb la resta de persones amb qui convivim de manera estreta i continuada.

Des de la junta de la secció d’ARC (Alternatives a la Resolució de Conflictes) del COPC (Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya) et volem donar una sèrie de recomanacions per la convivència en confinament.

Clicka per accedir a la guia completa

RECOMANACIONS PER LA CONVIVÈNCIA EN CONFINAMENT

Foto de Stephanie Harvey por gentileza de Unsplash

GUIA PER A LA GESTIO DE LES RELACIONS: RECOMANACIONS PER LA CONVIVÈNCIA EN CONFINAMENT / QUARENTENA….

Les recomanacions per a la convivència en confinament que et presentem, i que el Jose Fernández, psicòleg de PEHUÉN, ha ajudat a elaborar com a membre de la Junta de la Secció d’Alternatives a la Resolució de Conflictes (ARC) del Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya (COPC), tenen l’objectiu d’ajudar a la població confinada a tenir una millor convivència.

El confinament a casa ens obliga a estar en contacte gairebé constant amb els nostres familiars o persones amb les que convivim per un període de temps que a dia d’avui encara és incert.

Aquesta situació provoca uns efectes emocionals intensos que tenen a veure amb preocupacions diverses: la salut dels familiars, efectes a l’economia familiar de la interrupció del treball, frustració per projectes avortats (ja siguin laborals, de lleure, viatges).

La necessitat de restar a casa també provoca altres efectes  com  l’avorriment  o la sensació d’aclaparament per no poder sortir al carrer.

Totes aquestes circumstancies condicionen el nostre estat d’ànim i poden afectar l’actitud i les interaccions amb la resta de persones amb qui convivim de manera estreta i continuada.

Des de la junta de la secció d’ARC (Alternatives a la Resolució de Conflictes) del COPC (Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya) et volem donar una sèrie de recomanacions per la convivència en confinament.

Converteix la necessitat en una oportunitat per gaudir i enriquir la vida familiar.

Aquesta pot ser una oportunitat per a enriquir la vostra relació. Aprofiteu l’abundància de temps compartit a la que les circumstàncies us han abocat. 

  • Comunica’t i planifica:
  • Parla de la situació amb la teva parella / pares /companys/es de pis/ fills:

En el dia a dia hi ha una estructuració de la convivència que ara ha variat totalment. Això suposa tota una sèrie de canvis que s’han de consensuar, i pactar. No és una bona idea simplement posar bona voluntat, sinó que cal parlar de totes les qüestions que tenen a veure amb la convivència. Trobeu l’espai per parlar de manera habitual, sense distraccions mentre ho feu com el mòbil o la TV. Les rutines poden ajudar en aquest aspecte.

Organitzeu-vos d ‘acord a les recomanacions per la convivència en confinament

La distribució habitual de les tasques i responsabilitats  domèstiques segurament ha de veure’s modificada pel confinament. Redistribuïu les tasques d’una forma ajustada a la nova situació. Expressa el que creguis convenient deixar clar des del començament, sense esperar a que els altres se n’adonin. Sigues concret en el que vols i en el que creus que millorarà la convivència. Fer un horari de tasques pot ser una bona idea.

Feu un pla conjunt en el que tots, adults i petits,  hi hagin participat,   i així se sentin més implicats per a complir-lo. Això millorarà la cohesió familiar i ajudarà a superar millor els moments de  cansament i desànim.

Cuideu l’entorn de convivència

Manteniu confortable el vostre entorn. Aspectes com el desordre, o el soroll excessiu, poden contribuir a augmentar el malestar i la tensió i fer esclatar el mal humor. Especialment si l’espai disponible no permet una certa distància.  Manteniu l’espai tan net i endreçat com sigui possible, però sense obsessionar-vos. Pensem que les necessitats dels altres -parella, nens, adolescents- son diferents així com la percepció del que es confortable. De nou parlar amb l’altre de com volem mantenir l’espai, però a la vegada essent conscient que les necessitats de l’altra persona poden ser diferents, és essencial. 

Busca espais de “descans” : Pot ser útil pactar amb la parella alternar-vos per tenir petites estones i espais de privacitat i tranquil·litat on cada un es pugui aïllar una estona, però es important que aquest repartiment sigui equitatiu per a que no generi mes tensió en l’altre.  Feu los respectar i respecta el de les altres persones.

Cuida la relació i la comunicació amb els altres:

  • Transmet agraïment per la col·laboració: a mesura que les altres persones compleixin les tasques acordades, mostra gratitud i estima pel fet que l’altre hagi   dut a terme la seva part. Això és especialment efectiu amb els nens, tot i que és important aplicar-ho també amb adults.
  • Gestiona bé les desavinences:  Si l’altre no està complint la seva part, espera a la propera ocasió en que teniu previst parlar en les condicions esmentades al primer punt d’aquestes recomanacions. És millor deixar passar un temps raonable, unes hores per exemple, ja que en calent les coses acostumen a veure’s més grans del que són.

Per altra part, compleix la teva part del tracte, ja que és la millor manera de cuidar la relació

No obstant, donat que esteu vivint circumstàncies excepcionals, sigues flexible i comprensiu amb l’/els altre/es.

  • Establiu temps d’oci compartit: Cerqueu activitats “divertides” i/o que generin benestar compartit (cantar plegats, un karaoke familiar, veure una pel·lícula junts, jugar a la Wii).
  • Pensa estratègies per “posar pau”: Deixar  de discutir i proposar una activitat   també pot  ser una bona sortida quan es percep que “puja “ la tensió entre tots i esclata o es  preveu que esclatarà una discussió o una baralla.  En aquest ocasions pot ser bo trencar la rutina o el pla establert. De nou pensem en les circumstancies excepcionals  i siguem flexibles.

Practica l’ empatia i la comprensió

Recorda que tots esteu passant la mateixa situació, i que cada membre de la família pot tenir la seva pròpia manera de reaccionar.

Centrat en el problema, no en la persona

  • Un cop us trobeu asseguts parlant d’un problema o discrepància, centrat en definir el problema i demanar una solució al mateix, en comptes de desacreditar a l’altre. És millor dir “vull que cada dia rentis tots els plats i no quedin d’un dia per l’altre” que dir “ets un descuidat”. A això se li diu posar la responsabilitat en el problema, no en la persona.
  • Una altra manera de posar la responsabilitat en el problema és culpar al virus de la situació d’estrès que els membres de la relació estan vivint.

Cuidat a tu mateix

dedica temps a la teva autocura. Pensa què faràs per estar bé, i sigues conscient que és la teva responsabilitat gestionar les teves  emocions estressants. El teu benestar aportarà benestar als demés. Sigues conscient de quan t’estàs alterant, i tingues preparades estratègies per tallar el seu augment. No deixis que el mal humor o l’enfado et dominin.

Posa perspectiva

Pensa en el després: com voldries recordar aquest temps que heu passat en el futur; com us afecten  les baralles i discussions; què creus que us aportarà la situació actual; com us enriquirà a nivell individual i de la relació. Parleu amb les altres persones amb les que conviviu d’aquests temes. Algú pot encarregar-se de fer una llista o registre de les idees sorgides.

Parlem de sexe amb els fills

Parlem de sexe a casa amb naturalitat

El passat 11 de febrer vam gaudir de la conferencia de la sexòloga i terapeuta de parella Elena Crespi,  que ens va aportar molta llum en qüestions on normalment hi ha foscor, com són totes aquelles que tenen a veure amb temes difícils o que constitueixen tabús. El sexe és un d’aquests temes, i ella ens va parlar de sexe, i ens va instruir per a que parlem de sexe amb els nostres fills.  

D’entrada l’Elena ens va fer conscienciar de com des de la més tendra infància tractem el sexe com una cosa diferent a totes les altres. Així com anomenem a totes les parts del cos amb els seus respectius noms: la ma, el peu, el colze, etc, quan arribem als genitals utilitzem mil i un eufemismes per a referir-nos hi. D’aquesta manera estem comunicant d’una manera subliminal que a aquestes parts del cos se les aplica altres regles. Estem desnaturalitzant el sexe ja abans i tot de començar a parlar de sexe. L’Elena ens va dir que la naturalitat és una de les coses a les que hauríem de tendir quan tractem la sexualitat amb els nostres fills, i que és una de les coses que més ens costa fer. En part això és així perquè de petits hem estat sotmesos a aquesta educació on subliminalment se’ns ha dit que el sexe és una cosa fosca, per parlar del qual s’han d’utilitzar eufemismes.

Un altre exemple que ens va posar feia referència a l’edat en que les noies s’acostumen a posar la part superior del biquini o el banyador. Deia l’Elena que sense que encara els pits estiguin desenvolupats i que per tant mostrin alguna diferència amb els dels nois, les nenes ja demanen tapar se’ls, o els hi proposen els pares. Estem parlant d’una edat entorn dels 7 anys. Amb aquesta acció ja estem transmetent que passa alguna cosa que incita a que aquella part del cos s’ha de tapar. I aquesta conducta no està motivada per causes naturals, ja que a aquesta edat els pits de noies i nois són indiferenciables, sinó per causes culturals, o pels tabús que la cultura té associats, en aquest cas.

Per a Crespi, l’educació sexual i afectiva s’ha d’entendre com una educació per a la vida. Per això és tan important que els adults sapiguem donar resposta a la curiositat, els dubtes i les inquietuds dels infants i adolescents que tenim a casa. Per això és important que, si ells mostren interès, parlem de sexe amb els fills.

En definitiva, Elena Crespi,  ens va fer reflexionar sobre les nostres actituds i habilitats psicològiques i socials a l’hora de gestionar el coneixement de la sexualitat i tractar el tema amb els fills. A la seva conferència vam trobar informació sobre els aspectes més rellevants de la sexualitat infantil i adolescent i sobre aquelles qüestions ─homosexualitat, embarassos, estereotips de gènere…─ que hem d’aprendre a abordar sense prejudicis, amb naturalitat i, sobretot, amb molt d’afecte.

La conferència l’organitzà l’ Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia. (APPA)

Moviment conscient i els seus beneficis en la salut mental.

Cristina Bravo, Conferenciant

Conferència sobre moviment conscient i els seus beneficis: Dimarts 21 de gener, a les 19.00 h. a la Biblioteca d’Igualada

Aquesta conferència parlarà dels efectes del moviment conscient en fisioteràpia i els seus beneficis en la salut mental. El moviment conscient es pot descriure com tot aquell moviment que constantment està monitoritzant les sensacions i percepcions internes i externes de la persona. Es consideren moviment conscient tècniques com el Tai Chi, ioga, Qi Kung o la dansa en diverses modalitats. En l’àmbit de la fisioteràpia existeix l’especialitat de Salut mental que inclou diverses tècniques de moviment conscient, amb una amplia evidència científica en relació a patologia mental, dolor crònic i psicosomàtic.

A càrrec de: Cristina Bravo: Doctora en Fisioteràpia amb més de 20 anys d’experiència, coordinadora del grau de fisioteràpia i nutrició del Campus d’Igualada UdL

Ho organitza: APPA. (Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia)

L’associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia organitza activitats mensuals per a apropar la psiccologia a la gent. Recentment hem organitzat taules rodones sobre mediació, suïcidi i o dependència emocional i a substàncies. La propera conferència prevista tractarà la temàtica de com parlar de sexe amb els nostres fills, i de la importància de fer-ho. La intenció és incidir sobre temes d’interès social i que tenen a veure amb la salut mental de les persones. Creiem que queda un llarg camí fins que es normalitzi el fet de rebre i donar ajuda psicològica. Una de les situacions que donen sentit a una associació com l’APPA és que moltes vegades els problemes de salut mental s’aborden des de perspectives equivocades, com són la medicalització o la judicialització de conflictes inherents al viure en una societat complexa. La nostra associació neix amb l’objectiu de reivindicar el paper que a la psicologia li correspon en aquests contexts.

Obertes inscripcions pels cursos del 2020

Inici Cursos 2019-20

Educació Emocional i Introducció al Mindfulness

Ja estan obertes les inscripcions pels primers cursos del 2020 a PEHUÉN Psicologia i Formació. Cada curs consta de cinc sessions d’una hora i mitja i té un cost de 60€ per les 5 sessions. Consulta el calendari i horari de cada curs a sota. Si vols millorar la teva educació emocional i realitzar algun curs fes nos ho saber mitjançant el nostre formulari de contacte i t’enviarem el full d’inscripció.

Els cursos amb inscripcions obertes són:

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (II part): Dijous de 19.30h a 21.00 els següents dies: 23 i 30 de gener; 6, 13 i 20 de febrer de 2020. Pots consultar el programa aquí

INTRODUCCCIÓ AL MINDFULNESS: Dissabtes de 10.00 a 11.30 h els següents dies: 1, 8, 15, 22 i 29 de febrer de 2020. Pots consultar el programa del curs aquí

Grups reduïts

Què pots esperar dels nostres cursos?

Aquests cursos es plantegen, per una banda,  com a un espai per a treballar la pròpia educació emocional creant un espai grupal d’ajuda i suport mutus. Per altra banda, partim del supòsit que cada persona ha d’enfrontar els mateixos reptes a la vida. Bàsicament autoafirmar-se a la vegada que establir vincles sòlids amb les altres persones del seu entorn familiar, laboral o social.  En aquest sentit cada persona és una font inesgotable de saviesa i creativitat. Els grups possibiliten i estimulen que tots els seus integrants puguin beure d’aquesta font, a la qual també alimenten amb el seu coneixement. D’aquesta manera els grups generen un context del qual tothom en pot extreure motivació i coneixement. Però els grups encara serveixen a una tercera funció potser més bàsica que la de motivació i el coneixement. I aquesta tercera funció és el reconeixement. Perquè no podem ensenyar d’altra manera que mitjançant l’exemple, els grups constitueixen un espai de respecte mutu, és a dir, de reconeixement de la manera com cada persona s’enfronta a aquests reptes comuns universals, de respecte cap a la seva voluntat d’obrir la seva ànima, si així o elegeix,  i compartir el que hi ha a dins de la mateixa amb els altres membres del grup. I de reverència cap a la manera com ho està fent.

Així, a mig camí entre la classe on s’imparteixen uns coneixements, i la teràpia de grup, els cursos de Pehuén ofereixen bàsicament Motivació, Coneixement i Reconeixement.   Aprofita ara que estan obertes les inscripcions pels cursos del 2020



Divines, en construcció: monòleg teatralitzat en motiu del 10è aniversari de l’APPA

El dimarts, 3 de desembre, a les 19.00h. tindrà lloc a la Biblioteca d’ Igualada la representació del monòleg  titulat Divines, en construcció.

Divines és un espectacle creat a partir del diàleg entre la mitologia grecorromana i les reflexions de la psicoanalista Jean Shinoda, plasmades en el seu llibre Las Diosas de cada mujer. Un intens exercici teatral on l’actriu dóna vida a cinc arquetips femenins que sorprenen per la seva actualitat i la facilitat amb que ens hi identifiquem. El públic es veurà enredat en les emocions, problemes, desitjos, d’allò que anomenem etern femení. Sempre amb la ironia i l’humor com a companys d’experiència. Posteriorment a la representació teatral s’establirà un diàleg entre actriu i assistents on el punt de partida podria ser la següent cita de Shinoda “Sigues autèntica, sigues conseqüent amb la teva persona interior i descobreix que vols fer amb la teva preciosa vida.  Des de fora intentaran contestar per tu  les preguntes essencials, no els deixis.”

Actriu i autora del text: Mariantònia Navarro, llicenciada en filosofia i actriu

Ho organitza: Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia. (APPA)

A la sortida hi haurà Taquilla inversa (donatiu de la voluntat) i un aperitiu gratuït per a celebrar el 10è aniversari de l’associació.

LA INTEGRIDAD Y LA HARMONÍA

«Those who dare to fail miserably can achieve greatly”

John F.Kennedy

Hoy escuchaba en la radio a David Trueba hablar de la novela que ha publicado recientemente y que tiene varios temas subyacentes. Uno de ellos es el de la naturaleza, y el de las lecciones que nos enseña, hasta el punto de ser la respuesta a muchas situaciones de crisis personal. Quiere esto decir que cuando nos encontramos ante una situación que nos bloquea mientras convivimos con nuestros congéneres, escaparnos a la naturaleza nos da respuestas, o mejor dicho la fortaleza para que las podamos hallar nosotros mismos. El ejemplo nos lo proporcionan diversos personajes históricos que se han retirado del mundanal ruido para poder reencontrarse con ellos mismos. La naturaleza es un modelo de integridad y harmonía.

La generación actual de jóvenes vive de espaldas a la naturaleza, y a lo que esta enseña.

Uno de los problemas que mencionaba Trueba con la generación actual de jóvenes es que viven de espaldas a la naturaleza, y a lo que esta enseña. ¿De qué cosas estamos hablando? Una fundamental es la de que todo precisa su tiempo. El melocotonero no dará su fruto antes de que sea el momento de hacerlo, por mucho que lo queramos forzar. Si plantamos una semilla de tomate, no podremos comer tomates hasta unos meses después, y eso si cuidamos a la planta, lo que significa regarla y librarla de las malas hierbas.  Así, las cualidades de la paciencia y de la laboriosidad se cultivan, nunca mejor dicho, mediante la tarea de labrar y cuidar un huerto. No hay atajos ni dinero en el mundo que pueda comprar una cosecha de tomates antes del verano, invernaderos aparte; no hay manera de tener fruto si no cuidamos durante el tiempo necesario la planta que nos los dará, durante el cual deberemos persistir sin obtener nada a cambio. Estas son cualidades de las que nuestros niños y adolescentes no van sobrados, y ello simplemente porque la educación que les damos los adultos no las estimulan. Ni que decir tiene que es una educación lejos de la naturaleza.

La naturaleza nos muestra como todo es un proceso

Pero también los adultos tenemos mucho que aprender de la naturaleza. Esta nos muestra como todo es un proceso, y como tal tiene partes diferenciadas, que pueden ser contrapuestas, pero que se complementan la una a la otra con una excelencia adquirida a lo largo de millones de años de práctica, de movimiento.  La exuberancia de la primavera, donde las plantas se abren al mundo y se muestran en todo su esplendor, contrasta con el recogimiento y el ensimismamiento que experimentan en invierno. La transición de un estado a otro es fluida, a pesar de ser aparentemente tan diferentes.  ¿Están esas plantas más vivas en verano que en invierno? Esta es una pregunta estúpida desde el punto de vista natural, que responde a la dualidad en la que las sociedades encasillamos primero, para juzgar la bondad o no de esas casillas después. Con sociedades me refiero a lo que no es natural, sino cultural, convencional o construido por el hombre. En este mundo de lo construido por el hombre las transiciones de un estado a otro son dolorosas, difíciles, y hasta políticamente incorrectas. Por ello pueden ser hasta boicoteadas y abortadas.

El movimiento crea inestabilidad, y la inestabilidad es amenazante

El movimiento crea inestabilidad, y la inestabilidad es amenazante. Es así como lo monolítico triunfa. Pero ese triunfo se asienta sobre lo que se niega, que es todo lo que no pertenece a la parcela estrecha del monolito. Y se niega mediante el cuestionamiento de su legitimidad, valor o autenticidad. El mantener la misma opinión a los 20 que a los 40 años es visto como síntoma de solidez. Cambiarla sería una traición a los defensores del monolito. Evidentemente en la sociedad tenemos un problema con lo diferente, nos incomoda, y cuando la incomodidad llega a ser extrema, lo cual ocurre invariablemente cuando no hay asimilación mutua, tratamos de aniquilarlo. No tenemos otra manera de afirmarnos.

La palabra cultura viene de cultivo

¿O sí la tenemos? La palabra cultura viene de cultivo.  Cuando la cultura no le da la espalda a lo natural, como su etimología le sugiere, el combinado es bello porque entonces entran en juego dos embellecedores fundamentales: La integridad y la harmonía. Desde el punto de vista natural la pregunta de si están más vivas las plantas en verano o en invierno es una falacia porque tanto en una estación como en la otra lo que hacen es parte de un todo. Es solo atendiendo al todo como las partes adquieren sentido. Es atendiendo al todo cuando las partes dejan de ser contrarias, y se transforman en complementarias, en partes integrantes de un todo harmónico. La integridad se la dan a las partes su encaje harmónico en el todo. La integridad se la dan a las personas el encaje harmónico de lo que hicieron ayer, hacen hoy y harán mañana en su casa y en el trabajo, con sus allegados y con los menos allegados, con los jóvenes y con los mayores, cuando llueve y cuando hace sol.    

Es atendiendo al todo cuando aprehendemos la falacia de la pregunta de si las plantas están más vivas en verano que en invierno. La naturaleza nos enseña dialéctica mejor que Hegel. La integridad y la harmonía son maneras de afirmarse ante lo diferente alternativas a su aniquilación.

Cuando, por el contrario, se idolatra lo instantáneo y se entroniza el momento, o cambiando la dimensión temporal por la espacial se idolatra lo local y se entroniza el aquí, entonces la cultura le da la espalda a la naturaleza, y desnaturalizándose pierde el contacto con el todo, tomando a una de sus partes como tal. El conflicto está servido. No hay más que poner la radio o la TV para comprobarlo.

La empatía

Sin empatía no hay  verdadero contacto

Hace un par de viernes saldé una asignatura pendiente desde hace más de 20 años y vi la película “El Show de Truman”. Sólo un día antes había cerrado el curso Inteligencia Emocional, Afrontamiento del estrés y gestión del tiempo, que impartí para personal sanitario del Institut Català de la Salut  en la encantadora ciudad de Girona. Uno de los conceptos donde más nos detuvimos fue en el de la empatía.

En la película, Christof, el creador del Reality show con millones y millones de espectadores en todo el mundo, le dice a Truman, su creación y protagonista del show, una frase con la que pretende hacerle cambiar de idea cuando este descubre el engaño al cual ha estado sometido durante toda su vida: “el mundo al cual vas no tiene menos mentira que este del cual estás a punto de escapar”. Pero a pesar de esos intentos para disuadirlo, la decisión de Truman está tomada, y dejará atrás los decorados de cartón piedra de la idílica SeaHaven, que hasta ese momento habían constituido su realidad, y donde no había personas sino personajes que representaban un papel. Truman decide que pasará el resto de su vida en el mundo real.

La empatía es esencial para establecer relaciones auténticas.

Volviendo al curso y a la empatía comentamos que es esencial para establecer relaciones auténticas.  No obstante, a pesar de estar de moda, el concepto de empatía es uno de los peor entendidos, o entendidos a medias, que es otra manera de decir lo mismo. Les decía a las alumnas que muchos de mis clientes en la consulta de psicología se consideran muy empáticos porque son incapaces de decir NO a otras personas. La empatía en realidad no puede estar más a las antípodas de la incapacidad de decir NO. Esta manera de entender el concepto solo abarca el 50% del mismo, que es ser capaz de ponerse en la piel del otro. El otro 50% que se suele omitir es después saber volver a la propia. Solo podemos hablar de empatía si realizamos el proceso completo. Si no es así, entonces la empatía es nula. Y si la empatía es nula el contacto con el otro también lo es.

Porque como se ha dicho más arriba, es la empatía la que nos conecta con los demás y posibilita que establezcamos relaciones auténticas. Cuando la empatía no se establece, entonces nos conformamos con un sucedáneo del contacto, que como todos los sucedáneos nos llena pero que es irreal, falso.  Paradójicamente, cuando no conecto con la otra persona me acabo desconectando también de mi mismo. Entonces me convierto en un sucedáneo, en un personaje a través del cual vivo ficticiamente mi ficticia vida. Dos de los principales sucedáneos de la empatía se denominan simpatía y antipatía, y constituyen dos formas de relacionarnos no auténticas y con las cuales llenamos nuestras vidas. Es por eso que les decía a mis alumnas que sobrevaloramos la simpatía y la antipatía, que dedicamos muchos esfuerzos tanto a caer simpáticos como a no caer antipáticos.  

En la simpatía y antipatía sustituimos el conocimiento por fantasía.

Christof, cuyo nombre hace referencia alegóricamente al hijo del creador universal, habla con fundamento cuando afirma que en el mundo de más allá de Seahaven no hay más verdad de la que existe en el de adentro.  Cuando alguien me cae simpático o antipático, ese alguien no existe más que por la reacción que me genera a mí. En esas circunstancias el otro no es más que un decorado, un figurante, que me ayuda o me entorpece, respectivamente, respecto a lo que en esos momentos es importante para mí, pero nunca alguien cuya existencia se reconoce de manera independiente a la mía, es decir, alguien con intereses y motivaciones legítimos no necesariamente coincidentes con mis intereses y motivaciones. O lo que es lo mismo, alguien verdadero.  Por eso decíamos en el curso que las relaciones de simpatía y antipatía son relaciones egocéntricas, donde lo importante soy yo. De hecho, no se reconoce la existencia de nada más.

Porque para poder reconocer a alguien primero hay que poder conocerlo

Porque para poder reconocer a alguien primero hay que poder conocerlo, y en la simpatía y antipatía sustituimos el conocimiento por fantasía. Otro aspecto a destacar es que a pesar de construir con ellas relaciones egocéntricas, cuando lo que nos impulsa es la simpatía o la antipatía, el movimiento viene producido por el exterior. Mis reacciones son producidas por el otro.  Es por eso que decimos que reaccionamos en lugar de responder. Cuando respondemos, el impulso se origina en nuestro interior, y es resultado de una decisión más que de una reacción.

Pero aún así Truman, cuyo nombre hace referencia alegóricamente a hombre verdadero, decide traspasar la puerta. No todo está perdido, y si lo busca y se esfuerza en ser empático, condiciones indispensables para conseguirlo, podrá verdaderamente empezar a ser Truman.

Jose Fernández Psicòleg a PEHUÉN Psicologia i Formació