Psicologia de la vellesa

La vellesa és una etapa de la vida de plenitud, donades unes circumstàncies que cal garantir.

Actualment vivim més anys que mai. Però aquest augment constatat en la quantitat de vida no sempre es correspon amb la seva qualitat.
La nostra tasca i objectiu és col·laborar en l’assoliment d’aquestes circumstàncies a garantir. Aquesta tasca cobra importància en el context de vulnerabilitat en el que viuen les persones grans. Les pèrdues característiques i inevitables d’aquesta etapa de la vida en són les principals causants. Pèrdues de salut, de persones importants, d’estatus social i/o familiar, etc, que aboquen a la persona a crisis que demanden una adaptació a les noves circumstàncies.

Acompanyem a aquesta adaptació, tan necessària com difícil en persones amb un estil de vida resistent al canvi.
Assessorem també a familiars per a facilitar-los, també a ells, aquesta adaptació, i sobretot perquè ells la hi facilitin al seus familiars vells.
Treballem amb les capacitats de les persones grans, per a frenar el seu deteriorament i potenciar el paper adaptatiu que aquestes capacitats han de proporcionar-los.

En definitiva, tenim un doble objectiu:

Prevenir en situacions de vulnerabilitat. La depressió afecta molt més a la vellesa que a qualsevol altra etapa de la vida. També totes les hipòtesis apunten a que la demència pot ser disparada en situacions d’especial estrès, que de no donar-se, podrien retardar o fins i tot evitar la seva aparició. Ho fem mitjançant psicoteràpia individual, de parella i/o familiar, contenció emocional, estimulació de funcions cognitives com memòria, concentració, etc.
Primera avaluació (screening), derivació als professionals de referència, si correspon, (neuròleg, psiquiatra, etc) i tractament coordinat de la malaltia, o d’aspectes de la mateixa (depressió, demència, etc.)