Psicologia i formació
psicologia clínica
Depressió
La depressió clínica constitueix un problema que pateix el 10% de la població al llarg de la seva vida.
Es diferencia de la tristesa, que afecta en algun moment o altre a la totalitat de la població,
en la impossibilitat per a la persona de superar el seu estat d’ànim negatiu per si mateixa.
Es com si la persona anés caient poc a poc en un pou sense adonar-se’n, del qual és molt difícil sortir quan ho fa.
Aquesta caiguda pot tenir una sèrie de passes. En un primer moment la persona no gaudeix fent cap de les activitats que abans li agradaven. És per això que poc a poc les va deixant de fer. El següent pas seria la dificultat o impossibilitat en la realització no ja d’aquelles activitats d’esbarjo o hobbies, sinó en la d’activitats bàsiques com feina o estudis, relació amb persones properes, etc. Pot aparèixer aleshores el sentiment de culpabilitat, per no ser capaç de desenvolupar-se competentment amb les tasques de la vida quotidiana, les quals fins fa poc realitzava amb relativa facilitat, i que ara se li fan molt difícils. La persona no entén que li passa. En aquests moments l’estat d’ànim pot ser tan negatiu que fins i tot la son i la correcta alimentació queden afectades, afegint a l’estat anímic baix, cansament i dificultats de memòria i concentració. Apareixen la desesperança, és a dir, es deixen de tenir expectatives positives respecte al futur, i la baixa autoestima, és a dir, es deixen de tenir expectatives positives respecte a un mateix.
La psicoteràpia intervé en aquesta situació oferint a la persona un recolzament per ajudar-la a retrobar el rumb, que és en definitiva el que ha perdut