Psicologia i formació
psicologia clínica
Inseguretat - Dependència emocional
Molt relacionada amb l’autoestima, la inseguretat és la dificultat en creure en la pròpia capacitat per a prendre decisions.
És així com la persona té tendència a cercar la reafirmació externa de les seves decisions, si no directament a pretendre que sigui un altre qui prengui aquesta decisió. És fàcil reconèixer aquest tipus de conducta en la persona que habitualment pregunta als altres Què et sembla això? o allò altre? Fins a cert punt aquest tipus de conducta és normal. El problema comença quan la persona és INCAPAÇ de prendre decisions, inclús les més nímies, com pot ser el color de la camisa que es posarà aquell dia, si algú extern no li ho indica o reafirma en la seva decisió.
La inseguretat aleshores prové de la necessitat que algú extern em reafirmi.
Posem aleshores la nostra essència com a persones en mans externes. Es podria resumir en la frase: “Jo sóc si tu em dónes permís”. Necessitem a un altra mitja taronja per ser taronja sencera, sense la qual només serem a mitges. Si l’altre em posa bona cara, jo estaré content, si me la posa dolenta, seré desgraciat mentre no la canviï. Aquesta forma de ser crea molt patiment a llarg termini, ja que la persona depenent sempre està amb l’ai al cor, mentre que l’altra es cansa, la qual cosa provoca que l’ai al cor de la primera sigui més gran, i així successivament.
La dependència emocional també pot ser d’un status social, de la moda, etc.
En definitiva, d’aquelles coses que si perdo, rebaixen el propi valor i confiança.
