Inici de Cursos 2019-20

Inici Cursos 2019-20

Educació Emocional i Introducció al Mindfulness

Ja tens disponible els dos primers cursos d’enguany a Igualada per ajudar-te en la teva educació emocional.

Cada curs consta de cinc sessions d’una hora i mitja i té un cost de 60€. Consulta el calendari i horari de cada curs a sota. Si vols millorar la teva educació emocional i realitzar algun curs fes nos ho saber mitjançant el nostre formulari de contacte i t’enviarem el full d’inscripció

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL: Dijous de 19.30h a 21.00 els següents dies: 10, 17, 24 i 31 d’octubre i 8 de Novembre. Pots consultar el programa aquí

INTRODUCCCIÓ AL MINDFULNESS: Dilluns de 19.30 a 21.00 els següents dies: 21 i 28 d’octubre i 4, 11 i 25 de Novembre. Pots consultar el programa del curs aquí

Grups reduïts

Què pots esperar dels nostres cursos?

Aquests cursos es plantegen, per una banda,  com a un espai per a treballar la pròpia educació emocional creant un espai grupal d’ajuda i suport mutus. Per altra banda, partim del supòsit que cada persona ha d’enfrontar els mateixos reptes a la vida. Bàsicament autoafirmar-se a la vegada que establir vincles sòlids amb les altres persones del seu entorn familiar, laboral o social.  En aquest sentit cada persona és una font inesgotable de saviesa i creativitat. Els grups possibiliten i estimulen que tots els seus integrants puguin beure d’aquesta font, a la qual també alimenten amb el seu coneixement. D’aquesta manera els grups generen un context del qual tothom en pot extreure motivació i coneixement. Però els grups encara serveixen a una tercera funció potser més bàsica que la de motivació i el coneixement. I aquesta tercera funció és el reconeixement. Perquè no podem ensenyar d’altra manera que mitjançant l’exemple, els grups constitueixen un espai de respecte mutu, és a dir, de reconeixement de la manera com cada persona s’enfronta a aquests reptes comuns universals, de respecte cap a la seva voluntat d’obrir la seva ànima, si així o elegeix,  i compartir el que hi ha a dins de la mateixa amb els altres membres del grup. I de reverència cap a la manera com ho està fent.

Així, a mig camí entre la classe on s’imparteixen uns coneixements, i el grup d’ajuda mútua, els cursos de Pehuén ofereixen bàsicament Motivació, Coneixement i Reconeixement.  

Autocreixement 2018-19.

Som en la relació.

Properament engegarem els cursos d’enguany al nostre centre. Aquests cursos es plantegen, per una banda,  com a un espai per a treballar l’autocreixement personal creant un espai grupal d’ajuda i suport mutus. Per altra banda, partim del supòsit que cada persona ha d’enfrontar els mateixos reptes a la vida. Bàsicament autoafirmar-se a la vegada que establir vincles sòlids amb les altres persones del seu entorn familiar, laboral o social.  En aquest sentit cada persona és una font inesgotable de saviesa i creativitat. Els grups possibiliten i estimulen que tots els seus integrants puguin beure d’aquesta font, a la qual també alimenten amb el seu coneixement. D’aquesta manera els grups generen un context del qual tothom en pot extreure motivació i coneixement. Però els grups encara serveixen a una tercera funció potser més bàsica que la de motivació i el coneixement. I aquesta tercera funció és el reconeixement. Perquè no podem ensenyar d’altra manera que mitjançant l’exemple, els grups constitueixen un espai de respecte mutu, és a dir, de reconeixement de la manera com cada persona s’enfronta a aquests reptes comuns universals, de respecte cap a la seva voluntat d’obrir la seva ànima, si així o elegeix,  i compartir el que hi ha a dins de la mateixa amb els altres membres del grup. I de reverència cap a la manera com ho està fent.

Així, a mig camí entre la classe on s’imparteixen uns coneixements, i el grup d’ajuda mútua, els cursos de Pehuén ofereixen bàsicament Motivació, Coneixement i Reconeixement.

Enguany l’eix de la proposta formativa que presentem està en la Relació amb els altres. Són les nostres relacions les que ens defineixen, és la forma com ens relacionem la que ens perfila. Per això diem que SOM EN LA RELACIÓ.

Per a més informació sobre dates, horaris i preus de cada curs escriu-nos a info@pehuenpsicologia.com  o truca’ns al 93 803 49 14

 

Publicitat: Pehuén Formació i Psicologia, psicòlegs experts en psicoteràpia i formació en Igualada, Manresa, Cervera i Barcelona (Barri de la Sagrada família)

Un día de mierda (o reflexions sobre l’empatia)

Te mandé un mensaje ebrio, con las primeres luces del Domingo. Santo Dios!!!, Como me arrepiento. Me responderás educada y será peor. (Sidonie- Un día de mierda)

Un pacient, que és botiguer, em deia que empatitza molt amb els seus clients. Empatitza tant que els cobra un preu inferior al que ell realment creu que val la seva feina, de tal manera que acaba tenint pèrdues al seu negoci. Després de cobrar per sota del preu raonable se sent fatal, però no pot evitar tenir aquesta reacció d’empatia, segons ell ho conceptualitza.

El primer que li vaig dir jo és que el que sentia per aquests clients no era empatia, sinó simpatia. Aquests dos termes són molt diferents l’un de l’altre. I les conseqüències de sentir simpatia o empatia en una situació són enormement diferents.

A una sessió de formació amb les responsables de Gestió i Serveis dels diferents Centres d’Atenció Primària de l’ICS d’una província catalana, una alumna va presentar un cas on un usuari es dirigia d’una manera molt agressiva, i amb evident manca de respecte, tant a ella com a la resta del personal. El pacient exigia una prova que el metge considerava innecessària, motiu que havia motivat una queixa formal al centre,  la qual l’alumna havia d’afrontar ara. El demandant no atenia a raons, i ja en anteriors ocasions havia obtingut èxit a les seves demandes acudint a instàncies superiors, com el síndic de greuges. L’alumna explicava com després d’aquella entrevista, que havia estat molt desagradable, no havia pogut dormir en tota la nit.

Tot i que no ho havia verbalitzat, la paraula per a definir com s’havia sentit aquesta professional davant aquest usuari és antipatia.

Per diferents canals, tant la simpatia com l’antipatia ens arrosseguen, i per contagi ens porten allà on no volem. Amb la simpatia és més difícil de veure, però el primer exemple que he posat és il·lustratiu del que vull expressar. Quan algú ens cau simpàtic és probable que aconsegueixi que diem sí a alguna petició que ens faci, quan el que volem realment dir és  no. Però com que ens cau simpàtic!!Després, quan aquesta mateixa persona ens digui que No a una petició semblant per la nostra part, ens sentirem ferits, i amb una gran facilitat passarem d’aquella simpatia inicial  a una franca antipatia. Quantes “amistats” segueixen aquesta ruta. Fins i tot parelles!!!. “Amb tot el que jo he fet per tu” és un clàssic a l’hora de detectar una relació d’aquest estil. Transitar de la simpatia a l’antipatia, (encara que de vegades  de l’antipatia a la simpatia), és un procés habitual en la forma de relacionar-nos. Coneixia a una persona que dividia tothom en dos categories: les que li queien bé i les que li queien malament. Aquesta manera d’anar pel món és una possibilitat, però hi ha una alternativa: l’empatia.

L’empatia no és el que es pensava el botiguer de l’exemple inicial.   Quan un sent empatia no cobra el preu que pensa que plaurà al client, en contra del que ell pensa que li ha de cobrar, quan un sent empatia no diu sí quan el que realment vol dir és no; quan un sent empatia no passa la nit sense dormir després d’haver tingut una entrevista desagradable. Perquè quan domina l’empatia, faci el que faci l’altra persona, sigui seductora o borde, un fa el que vol fer i això el deixa en pau amb si mateix, o almenys no tan tocat com per no poder-se recuperar en un període breu de temps. En canvi, quan un sent simpatia o antipatia, és l’altra persona qui l’arrossega  a actuar d’aquella manera que ell no vol en realitat. I és això que fem nosaltres en contra del que volem, del nostre interès,  el que realment ens altera, i no el que ha fet l’altra persona.

El gran error és responsabilitzar a l’altre del nostre malestar, de la nostra ferida. Així, quan l’altre ens diu No, el mal prové de les vegades que per simpatia li hem dit que sí a ell quan realment haguéssim volgut dir No. Dit d’una altra manera, la nostra consternació s’origina en les vegades que ens hem dit No a nosaltres per dir Sí a l’altre.

Nadie salva a nadie, pero nadie se salva solo

Nadie salva a nadie…

El pasado viernes, Consuelo Casula, en su preciosa ponencia sobre Resiliencia, Mindfulness y Hipnosis, con la que nos regaló el oído en la jornada de Actualización en Hipnosis Clínica que organizó el Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña, lo dejó claro. Nadie salva a nadie, pero hay mucha gente que busca que la salven. Y nos explicó Consuelo cómo una cliente suya, divorciada en condiciones difíciles, después de haber sufrido maltrato psicológico por parte de su marido,  y en pleno duelo por esa circunstancia, contactó mediante Facebook con un amigo de la escuela primaria. Éste había sido medio novio suyo, y despertó el contacto emociones dormidas en ambos. Tan intensas fueron esas emociones, que la cliente de Consuelo dejó el norte de Italia para ir al encuentro de su amigo del colegio en el sur. En la visita con ella previa a su partida, le decía que en el sur estaba la persona que por fin la sabría comprender, y la ayudaría a salir de la situación donde estaba. Consuelo en esos momentos intuyó que la aventura iría mal, pero no quiso decirle nada porque cada uno debe vivir su propia vida, porque la propia Consuelo podía equivocarse y porque los terapeutas no estamos para salvar a nadie.

 

Efectivamente, unos meses después la cliente de Consuelo volvió aún peor de lo que había partido. El antiguo amigo era un rufián que no hizo más que ignorarla o vejarla, tras los primeros días de idilio aparente. Entonces Consuelo no dijo aquello tan odiado por todos los hijos cuando se lo dicen sus padres: “ya te lo dije” Y no se lo dijo, en primer lugar, porque en realidad Consuelo nunca se lo había dicho. Pero lo que ahora sí le podía decir, pues la cliente estaba madura para el mensaje, es que, si tras algunos traspiés en la vida, buscas la solución en alguien que te ayude y te comprenda, probablemente volverás a tropezar. En cambio, si eres capaz de decirte, “Voy al sur a respirar nuevos aires, y a no permitir que nadie me vuelva a hacer lo que ya me han hecho varías veces” entonces, si eres capaz de decirte, y decir a los demás eso, entonces sí que hay una probabilidad seria de que salgas airosa del trance, y obtengas la ayuda que buscas. Y el motivo principal es que no buscas esa ayuda en otra parte, en otra persona, sino que en realidad estás centrando la atención en lo que TÚ debes hacer para que eso ocurra, en vez de centrarla en lo que tiene que hacer otra persona, a la que se le atribuye el papel de salvador.

Pero nadie se salva solo

 Cuando eres capaz de decirte, y decir a los demás: “voy al sur a cambiar de aires, y a no permitir que nadie me vuelva a hacer lo que ya me han hecho varias veces” entonces encuentras a la persona con la que te salvas, que es esa a la que no le permites que te haga lo que te han hecho otras previamente.  Y encuentras a esa persona no porque hayas ido al sur, pues yendo al norte, o al oeste, o al este, o más sencillo aún, quedándote donde ya estabas, la hubieras encontrado igual.  La encuentras simplemente porque has aprendido a actuar de otra manera, y porque empiezas a tener una idea clara de que es actuando de otra manera como la encontrarás. Y es en ese encuentro, en el que aprendes a hacer las cosas de otra manera, donde  te salvas.

 

Algo así le dijo Consuelo a su cliente cuando ésta volvió del sur. Y continuó diciéndole que es precisamente cuando topamos con el otro, y no antes, que la oportunidad para cambiar se presenta, aunque es a nosotros a quienes toca decidir si aprovechamos la oportunidad o no. Pero en cualquier caso, la oportunidad, y por tanto la posibilidad de salvación, sólo se presenta ante el otro, y en consecuencia éste es el sentido en que ella dijo que nadie se salva solo. Y porque, además, cuando no dejas que alguien te trate mal, le estás haciendo un favor a esa persona, ayudándola a ser más humana, y por consiguiente a salvarse contigo.

Y así Consuelo acabó su ponencia. Entre muchas más historias de resiliencia, mindfulness e hipnosis, nos mostró el precipicio en el que con tanta facilidad se desploma tanto quien quiere que lo salven como el que quiere salvarse solo. No despeñarse por el precipicio, o sea, la auténtica salvación, requiere la capacidad de aprender que ninguna de esas opciones es realmente viable.