Las relaciones respetuosas, auténticas y libres

Las relaciones respetuosas

Jose Fernández, psicólogo de PEHUÉN, Psicologia i Formació, publica su primer libro: Las relaciones respetuosas, auténticas y libres. En él se argumenta que relacionarse es como respirar: siempre lo estamos haciendo. Cabe preguntarse, entonces, ¿lo hacemos bien? La cuestión es importante, pues como se argumenta en las páginas del libro, la calidad de las relaciones que establece una persona con los demás es el principal determinante de su salud mental y bien estar.  

El libro trata tanto de las relaciones que se establecen con los demás como de la que cada uno establece consigo mismo.  Ambas están en continua interacción, y en el equilibrio entre la atención que le presto al otro y la que me presto a mí mismo se fraguarán las relaciones respetuosas, auténticas y libres.

El autor, testigo de numerosos ejemplos de relaciones tóxicas a lo largo de sus más de 20 años como psicoterapeuta, ha constatado cómo diferentes personas, en diferentes ámbitos, embarrancan una y otra vez en las mismas dificultades, produciéndose una gran cantidad de sufrimiento, tanto para ellas como para su entorno. Sea en la pareja, en las relaciones entre padres e hijos o entre compañeros de trabajo, la raíz de los problemas es una falta de autoconocimiento que redunda en una falta de conocimiento de los demás. 

En un mundo que es esencialmente social, conocernos a nosotros mismos y conocer a los demás, es la más fundamental de las tareas. Es a través de nuestras relaciones como vamos construyendo ese saber.

Autoconocimiento y conocimiento de los demás constituyen la base de la autonomía personal. El maltrato, tanto el autoinfligido como el que se ejerce sobre los demás, tiene su origen en la falta de autonomía, y su maleficio es uno de los más difíciles de romper.

Puedes adquirir el libro en la página web de Célebre editorial.

Parlem de sexe amb els fills

Parlem de sexe a casa amb naturalitat

El passat 11 de febrer vam gaudir de la conferencia de la sexòloga i terapeuta de parella Elena Crespi,  que ens va aportar molta llum en qüestions on normalment hi ha foscor, com són totes aquelles que tenen a veure amb temes difícils o que constitueixen tabús. El sexe és un d’aquests temes, i ella ens va parlar de sexe, i ens va instruir per a que parlem de sexe amb els nostres fills.  

D’entrada l’Elena ens va fer conscienciar de com des de la més tendra infància tractem el sexe com una cosa diferent a totes les altres. Així com anomenem a totes les parts del cos amb els seus respectius noms: la ma, el peu, el colze, etc, quan arribem als genitals utilitzem mil i un eufemismes per a referir-nos hi. D’aquesta manera estem comunicant d’una manera subliminal que a aquestes parts del cos se les aplica altres regles. Estem desnaturalitzant el sexe ja abans i tot de començar a parlar de sexe. L’Elena ens va dir que la naturalitat és una de les coses a les que hauríem de tendir quan tractem la sexualitat amb els nostres fills, i que és una de les coses que més ens costa fer. En part això és així perquè de petits hem estat sotmesos a aquesta educació on subliminalment se’ns ha dit que el sexe és una cosa fosca, per parlar del qual s’han d’utilitzar eufemismes.

Un altre exemple que ens va posar feia referència a l’edat en que les noies s’acostumen a posar la part superior del biquini o el banyador. Deia l’Elena que sense que encara els pits estiguin desenvolupats i que per tant mostrin alguna diferència amb els dels nois, les nenes ja demanen tapar se’ls, o els hi proposen els pares. Estem parlant d’una edat entorn dels 7 anys. Amb aquesta acció ja estem transmetent que passa alguna cosa que incita a que aquella part del cos s’ha de tapar. I aquesta conducta no està motivada per causes naturals, ja que a aquesta edat els pits de noies i nois són indiferenciables, sinó per causes culturals, o pels tabús que la cultura té associats, en aquest cas.

Per a Crespi, l’educació sexual i afectiva s’ha d’entendre com una educació per a la vida. Per això és tan important que els adults sapiguem donar resposta a la curiositat, els dubtes i les inquietuds dels infants i adolescents que tenim a casa. Per això és important que, si ells mostren interès, parlem de sexe amb els fills.

En definitiva, Elena Crespi,  ens va fer reflexionar sobre les nostres actituds i habilitats psicològiques i socials a l’hora de gestionar el coneixement de la sexualitat i tractar el tema amb els fills. A la seva conferència vam trobar informació sobre els aspectes més rellevants de la sexualitat infantil i adolescent i sobre aquelles qüestions ─homosexualitat, embarassos, estereotips de gènere…─ que hem d’aprendre a abordar sense prejudicis, amb naturalitat i, sobretot, amb molt d’afecte.

La conferència l’organitzà l’ Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia. (APPA)