Addiccions psicològiques i a substàncies
“Les drogues no són un problema, sinó una mala solució a un problema”.
J.A. Marina
Tot i que cada addicció te unes característiques pròpies que no cal descuidar, es pot dir a manera de resum que tota addicció no és més que un símptoma, així com la febre és un símptoma d’alguna altra malaltia, la grip, per exemple.
- De la mateixa manera que el tractament de la febre te dos eixos fonamentals:
Eliminar la febre - Tractament de la causa
Tota addicció es centra en els mateixos dos eixos:
- Eliminar el consum o conducta problema
- Tractament de la causa
On el veritablement important i més difícil és el tractament de la causa. I on la psicoteràpia es centra.
Qüestions com la impulsivitat i/o la passivitat, la dificultat per adquirir i/o mantenir compromisos en el temps, la capacitat per a mantenir un esforç la recompensa del qual no és immediata, són causes habituals de conductes additives. En l’addicció la recompensa sí és immediata, tot i que amb el pas del temps aquesta recompensa es torna en tortura.