Psicologia i formació
L'autisme seria un conjunt de símptomes que impedeixen el procés d'entrada del subjecte en el llenguatge, la comunicació i el vincle social.
Es pot diagnosticar als pocs mesos de vida i als 2 anys. Aquest estancament que es produeix en el desenvolupament del nen autista es deu a múltiples factors que encara es desconeixen.Tampoc les coneixen les investigacions més actuals.
El professional vol entendre l’autisme observant els trastorns que es produeixen en el moment de la “congelació” o deteniment del desenvolupament i el que passa després: la relació amb els objectes i el subjecte, la relació amb el propi cos i el vincle del subjecte amb els altres primordials i els semblants.
En trets generals, el tractament proposat es planteja a través de dues qüestions: les defenses del subjecte creades a partir de la interpretació d’un mon hostil i el fet que el subjecte ho construeix com quelcom propi. Les construccions simbòliques que fan els nens per convertir-se en adults també les fan els subjectes amb autisme, i s’entén que s’ha d’atendre a aquesta construcció particular, tot i que sempre està en primer pla la defensa radical: tapar-se les orelles, aïllar-se. Atendre l’interès del nen per la llum, la veu, els sons o certs objectes o altres activitats repetitives que mostren un intent d’entrar en la complexitat del diàleg amb els altres.