Todo problema mental o dificultad psicológica se puede entender como un ataque a la libertad de la persona, como un obstáculo que amenaza su posibilidad de convertirse en aquello que puede llegar a ser. (M. Villegas) Leyendo un artículo de Joan Ollé publicado en el periódico en el verano de 2008, y cuyo ejemplar quedó
El emperador Federico II quiso comprobar qué lengua e idioma tendrían los niños al llegar a la adolescencia si no habían podido hablar jamás con nadie. Y para ello dio órdenes a las nodrizas y ayas de que dieran leche a los niños…pero con la prohibición de hablarles. Quería en realidad saber si hablarían la
Em ve al cap el llibre del qual em va parlar ahir un conegut: No me iré sin decirte adónde voy, de Laurent Gounelle. És un llibre bàsicament d’autoajuda, que té com a protagonista algú que està a punt de suïcidar-se perquè està desesperat, i que troba en aquells moments a una persona que li canviarà la
A l’article anterior vam parlar de la fal·làcia de la classificació de les emocions en positives i negatives, establint que totes les emocions són positives. D’acord a aquesta manera d’entendre les coses, neixen les teràpies cognitives de tercera generació, essent la d’acceptació i compromís probablement la més representativa d’aquestes noves teràpies. La teràpia d’acceptació i
Hi ha un exercici que acostumem a fer als cursos d’Intel·ligència Emocional que consisteix a demanar als participants que diguin emocions. Aleshores aquests comencen a dir: Alegria, sorpresa, amor, etc. I quan s’acaba la inspiració sempre algú diu: Ara direm les emocions negatives. – I llavors comencen: – por, ràbia, fàstic, etc. El més curiós d’aquesta experiència és que sempre s’acostuma
Nadie salva a nadie… El pasado viernes, Consuelo Casula, en su preciosa ponencia sobre Resiliencia, Mindfulness y Hipnosis, con la que nos regaló el oído en la jornada de Actualización en Hipnosis Clínica que organizó el Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña, lo dejó claro. Nadie salva a nadie, pero hay mucha gente que busca
Estos días he pensado en Manuel Azaña, presidente de la 2ª, y también fracasada, al igual que la primera, republica española. Y creo que ha venido a mi mente su memoria por dos acontecimientos. El primero la relectura del magnífico libro de George Orwell, Homenaje a Cataluña, que se sitúa a finales de 1936 y
Cada día nos enteramos de nuevas noticias que nos escandalizan. Me refiero a asuntos de la actualidad política y económica que tienen que ver con casos de corrupción. El estado de ánimo general cada vez es más resignado, y corremos el riesgo de caer en la desesperanza: ese sitio en el cual empezamos a dudar
I per tancar aquesta sèrie d’articles sobre el cor i la raó, que és el títol que li hem posat a la dificultat més general d’elegir quan tenim un dilema, m’adreçaré a una qüestió que va quedar pendent més a dalt, i que és la següent: com podem deixar de tenir intimitat amb les persones
Efectivament, l’enemistat crea intimitat, com dèiem a l’article anterior, cosa que no resulta gens intuïtiva, però que te la seva explicació en la quantitat de temps que li dediquem en el nostre pensament a aquesta persona odiada, i en la quantitat d’energia que això ens resta, la qual podríem dedicar a altres coses més importants