Psicologia i formació

Abús psicològic

Abús psicològic

És fonamental aprendre a relacionar-se d’una forma respectuosa, autèntica i genuïna amb els altres.

Les persones som éssers socials, i com a tals ens hem de relacionar i vincular amb els altres per cobrir les nostres necessitats fonamentals. No podem desenvolupar-nos de manera aïllada.   Les tasques fonamentals de l’ésser humà, l’amor i el treball, necessiten dels altres per a poder ser realitzades. Ja a l’antiga Grècia es practicava l’ostracisme com a forma de càstig severa contra aquells que havien atemptat contra el bé de la comunitat o polis obligant-los a exiliar-se durant 10 anys. Aquest era considerat un càstig molt penós pels condemnats, perquè una de les nostres necessitats fonamentals després de menjar i beure, és la relació amb els altres. Això és tan vigent avui en dia com ho era a l’antiga Grècia, fa més de 2500 anys.

És precisament aquesta necessitat de tenir vincles amb els demés la que ens fa vulnerables a l’abús psicològic, però també córrer el risc de convertir-nos en abusadors nosaltres mateixos/es. Per tant, hem de saber detectar i tallar els indicis d’una relació abusiva o tòxica, abans  que s’estableixi. Això és molt important, donat que si no ho fem al principi, després serà molt més difícil, fins al punt que es pot arribar a necessitar la intervenció de terceres persones per a apartar-nos de la relació abusiva. 

És fonamental aprendre a relacionar-se d’una forma respectuosa, autèntica i genuïna amb els altres. Això només succeirà si aprenem a mantenir el respecte per nosaltres mateixos/es en primer lloc, donat que una cosa no pot existir sense l’altra.

Abús psicològic

Les relacions saludables permeten  a cada persona de la relació créixer; a totes sense excepció. Si totes les persones no creixen, o si unes ho fan a costa de les altres, la relació no serà saludable. Aquest creixement mutu és estimulat per la relació, que brinda un marc nutritiu per a totes les parts, marc que a la vegada és construït per les persones que formen part de la relació.   Per tant, es tracta aquí de la retroalimentació entre cada persona i el grup*. Les relacions saludables estan basades en l’equilibri entre l’autonomia de cada participant i el compromís amb els altres.  Aquest equilibri pot ser delicat i fràgil, i per això és necessari atendre’l, cuidar-lo. Altrament és probable que s’estableixin relacions de dominació o submissió que danyaran a les persones i faran ineficient al grup, perquè quan les persones estan danyades no poden aportar a la relació el més valuós d’elles: La seva força creativa i entusiasme. Aleshores la manera de mantenir la relació serà mitjançant una o una altra forma de coacció, més o menys encoberta, més o menys intensa. Una relació així no serà sana, doncs una relació només pot ser sana quan es manté des de la llibertat, i no des de la por i/o culpabilitat al que passarà o em passarà si em comporto de determinada manera al seu sí, i a la por i/o culpabilitat al que passarà o em passarà si l’abandono. Totes les formes de coacció o abús en una relació entre persones es basen en la instigació de la por i/o culpabilitat.

És important diferenciar quan una persona tracta a una altra com a un subjecte o com a un objecte.  A una relació sana cada persona reconeix a l’altra com a un fi en sí mateixa, i per això accepta o fomenta que sigui l’altra persona la que en darrera instancia prengui les seves decisions. Es reconeix a l’altra persona amb els seus objectius, desitjos, necessitats, creences, defectes i virtuts, que poden ser diferents als nostres. Això significa que en comptes d’intentar canviar-la per a que sigui com nosaltres volem, o com nosaltres creiem que serà més feliç o patirà menys, mantenim una distància que és signe de respecte per la seva autonomia, encara que podem estar en desacord amb les seves accions i dir-li. A aquesta distància M. Langone (2016) l’anomena distància amorosa, i és fonamental la seva existència per a l’establiment d’una relació saludable. La distància amorosa és la que reconeix l’existència de l’altre com a un ésser diferenciat i autònom de nosaltres mateixos.  S’aprèn fonamentalment a mantenir aquesta distància amorosa, si les relacions són saludables, al sí de la família d’origen. Aquesta distància és la que ens permetrà tractar a l’altre com a un subjecte. Però si en comptes d’actuar així, intento imposar el meu criteri quan l’altra persona pensa una cosa diferent recolzant-me en el meu suposat major coneixement del que és millor per a ella, per exemple, o em justifico en el que l’estimo per a pressionar-la a prendre una decisió contrària a la que hagués pres inicialment, aleshores no l’estic respectant i l’estic tractant com a un objecte. No estic mantenint la distància amorosa, i m’estic immiscint d’una manera tòxica a la seva vida.

En saber mantenir la distància adequada pot estar la clau entre una relació saludable i una abusiva.   Moltes vegades actuem sense respectar la distància adequada justificant-nos en l’amor que sentim per l’altre. En casos patològics podem arribar a pensar que l’altre és un apèndix nostre, amb la impossibilitat afegida de reconèixer que té emocions, desitjos i necessitats diferents de les nostres. Passa molt en les relacions entre pares i fills. Però això no és amor, perquè no pot existir amor sense respecte per l’altre, amb el dret a equivocar-se inclòs. També estic tractant a l’altre com a objecte si prenc decisions que tenen a veure amb ell a la seva esquena i sense tenir-lo en compte a l’hora de prendre aquestes decisions.

De la mateixa manera que s’ha de cuidar un jardí per tal que no creixi l’herba en ell, s’ha de cuidar una relació per a que segueixi essent saludable.  Del contrari acabarà apareixent l’abús d’una de les parts cap a l’altra, i el seu complementari: la submissió.  Si la submissió es cronifica es convertirà en dependència. Abús i dependència són les dos cares d’una mateixa moneda, i unides mantenen una relació abusiva durant llargs períodes de temps, amb l’elevat grau de patiment que suposa.

Quan parlem d’una relació ens podem estar referint indistintament a:

Una parella, una família, una empresa o institució, una associació, ONG, grup terapèutic, club Esportiu, una escola  o universitat, un poble o país, i qualsevol grup humà. També a una relació pacient-terapeuta.

*Però convé no oblidar que el grup no és més que la suma de les persones, i no una entitat abstracta. Per tant, seran les persones del grup la mesura de totes les coses que ocorrin en ell, i no aquella entitat abstracta. De vegades se li dona al grup entitat pròpia al marge dels seus membres, se’l cosifica, trampa que ens permet el llenguatge amb la seva capacitat de convertir coses abstractes en entitats concretes. Aquest fet contribueix a legitimar moltes situacions d’abús en el sí del grup, quan s’addueix que s’infligeix un dany a un membre pel bé superior del grup. Convé no oblidar que el grup (l’entitat, la institució, el país) no és més que una idea, sense entitat real més enllà dels seus integrants, sense existència pròpia més enllà d’ells. Per tant, el que sigui perjudicial per a un membre no pot ser beneficiós per al grup, estrictament parlant.

Rodríguez Carballeira, A; Saldaña, O. i altres (2015) realitzen la següent classificació de les estratègies d’abús psicològic:

  • Abús emocional: ridiculitzar, menysprear, amenaçar, culpabilitzar a l’altra persona. També dintre d’aquesta categoria estar activar emocions positives intenses, adular excessivament a l’altre per a que se sentí bé, estimulant el seu ego, especialment en situacions de crisi personal en les que la seva autoestima pot estar debilitada. La persona que es tractada així experimentarà un gran benestar momentani, que equivaldria al “putjo” provocat per una droga. L’efecte serà que la persona posarà la seva obstinació en seguir essent adulada.  El problema és que aquesta  adulació serà arbitrària, y s’alternarà amb la ridiculització, menyspreu, amenaça o culpabilització, portant a la persona a sentir-se tremendament confosa. L’abusador jugarà amb l’ elicitació d’aquests dos tipus d’emocions “positives” i “negatives” en la persona abusada, mantenint-la sempre en suspens e inestable.  
  • Aïllament: L’abusador va aïllant a la persona abusada de tot el seu entorn. La vida de la persona abusada gira cada cop més entorn de la de l’abusador. Això la converteix en més dependent d’ella. Especialment rellevant és l’aïllament de la família d’origen, amb mil motius que no són més que excuses per a justificar-lo. Al distanciar-se de persones tan fonamentals com la família, la persona abusada queda més exposada i en una situació de vulnerabilitat. També l’abusador boicoteja fins a destruir-la la relació amb els millors amics, o xarxes de recolzament com poden ser associacions, clubs, etc, dels quals la persona abusada era membre actiu.
  • Control sobre la vida personal: L’abusador vol saber on està i què està fent en tot moment la persona abusada. Suporta amb dificultat les mostres d’autonomia d’aquesta, i les desincentiva, quan no les censura o tracta d’impedir-les obertament. El control sobre l’altra persona s’estén al tipus d’activitats que ha de fer, amb qui ha de relacionar-se, quins hàbits ha de tenir, com ha de vestir-se, etc. També és objecte de control els diners dels quals disposa l’altre i les seves despeses. Inclús se li arriben a racionar, independentment de que la persona abusada tingui els seus propis ingressos o no. 
  • Control sobre la informació: Un tipus de control també molt relacionat amb el que s’acaba d’esmentar és el que fa referència a quines fonts d’informació (diaris, televisió, llibres, etc) són adequades i quines no.
  • Creença en la qualitat especial del maltractador: La persona abusada idealitza el maltractador, i li confereix un carisma o qualitats especials que ella no té i dels que, gràcies a estar amb ella o ell, es podrà beneficiar.
  • Control sobre el pensament: Aquest  significa el grau més extrem de submissió ja que la persona arriba a interioritzar i fer seu el pensament de l’abusador. Així, conseqüència de tota la cadena d’abús que acabem d’exposar, la persona abusada pot arribar a pensar que no té capacitat per prendre decisions, i que per això necessita que les prenguin per ella; pot pensar que té poc valor com a ésser humà, i per això ha d’estar al costat de l’abusador; pot pensar que perquè té poc valor com a persona es mereix el maltractament del qual està essent objecte, que en la seva desesperació pot inclús no percebre com a maltractament, sinó simplement com el tracte que ha de rebre

Acostumen a ser relacions estretes e íntimes, que tenen a veure amb la feina, l’amor, el desenvolupament espiritual o religiós i l’educació, és a dir, amb tasques essencials de la vida.  En aquests àmbits totes les persones necessiten resoldre qüestions i relacionar-se amb altres persones per a aconseguir-ho. Quan hi ha una inquietud o anhel molt gran per aconseguir quelcom que ens falta i creiem necessari, cercarem, i és probable que com a resultat d’aquesta cerca trobem. Però serà fàcil que el que trobem sigui un miratge en forma de persones sobre les quals dipositarem totes les nostres il·lusions de benestar, o que ens ofereixin solucions simples als nostres anhels. El fet de pensar que hem trobat allò que cercàvem ens produirà una gran satisfacció, fruit del desig que teníem aparentment complert. I aleshores és probable que confonguem el benestar experimentat i que no és més que el producte de l’esperança engreixada, amb la solució mateixa que estàvem buscant. Però l’esperança no pot assumir eternament el paper que no li correspon, i al final apareixerà el dubte o decepció. És aleshores quan més risc hi ha de que es produeixi una situació d’abús psicològic, perquè el vincle que havia iniciat la il·lusió i l’esperança, o haurà de mantenir alguna forma d’abús o manipulació psicològica un cop aquelles hagin desaparegut.

Encara que no ha de ser necessàriament així, aquestes situacions acostumen a tenir com a protagonistes a persones que tenen una posició asimètrica de poder. Per exemple:

  • Adult-nen
  • Cap-empleat
  • Individu-Grup
  • Líder religiós – seguidor
  • Terapeuta – pacient
  • Professor – alumne

Però les relacions abusives poden establir-se també entre persones amb el mateix nivell de poder, almenys teòricament, per exemple:

  • Dos socis en un negoci
  • Una parella
  • Dos amics

En moltes d’ aquestes situacions qui té el poder té dos agendes respecte a l’altra persona: una que és pública i declara servir al millor interès per a ella, i un a altra que és oculta i pretén servir a la consecució d’un objectiu secret.  Aquest objectiu no té a veure amb el millor interès per a l’altra persona, sinó per a ella. D’aquesta manera s’inicia la manipulació o l’abús. A l’abusador el guia en tot moment la seva agenda oculta mentre declara obertament que ho fa la pública. La manipulació i l’abús psicològic són els mitjans per a mantenir l’engany, per a mantenir la il·lusió artificialment en la persona enganyada.

També pot ocórrer que l’agenda oculta sigui inconscient: com per exemple el que succeeix quan ho vull saber tot de la meva parella perquè l’estimo o quan vull passar tot el temps al costat  d’ella per la mateixa raó, quan inconscientment el que hi ha és una necessitat de control causada per la meva inseguretat, i la incapacitat de gaudir del meu temps estant sol, respectivament. Quantes parelles i relacions estan determinades per aquesta dinàmica!

I també pot succeir que la persona que acaba abusant només tingui una agenda respecte a l’abusada, i que aquesta agenda tingui com a objectiu el millor interès per a l’altra persona. Però si tracta d’imposar aquesta agenda sense comptar amb la seva opinió, és a dir, si la tracta com a un objecte en comptes de com a un subjecte, (veure més a dalt la distinció) el resultat serà també una relació abusiva.  Mantenir una distància amorosa amb l’altra persona, sabent reconèixer que no és una prolongació d’un mateix, sinó algú totalment diferenciat, és fonamental. Això és particularment important, per exemple, en el cas de mares o pares que tracten de viure les seves vides a través dels seus fills, la qual cosa és inviable, i per tant causen molta desgràcia als dos.  

Si la persona manipulada es dona compte que el manipulador no està actuant de manera autèntica amb ella, si és capaç de veure que l’està tractant com a un objecte, tindrà l’oportunitat de tallar la relació. Però requereix molta clarividència adonar-se de l’engany, i molta força de voluntat després tallar la relació, precisament per la gran esperança que s’havia dipositat en ella al principi.   

En tots els casos la part abusadora manté el seu domini utilitzant algun tipus de coerció, bàsicament l’amenaça i/o la culpa. No obstant, la intervenció és diferent quan el “poder” entre les parts implicades és igual o desigual, ja que en aquests darrers casos el nivell d’indefensió de la persona que pateix abús és molt més alt, fins al punt de convertir-se en víctima.  

El masclisme, els gelós i el control sobre l’altra persona, la imposició del propi criteri sobre l’altre, el bullying, el mobbing, les relacions sectàries, etc, són totes formes de relacions abusives i que necessiten tractament.

La persona que està patint abús necessita ajuda per ser plenament conscient de la seva situació i trencar aquesta manera de relacionar-se.

Les èpoques transicionals de la vida ens fan més vulnerables. L’adolescència o el pas de l’etapa de maduresa a la de vellesa serien dos exemples. També els esdeveniments que ens canvien la vida i són inherents a ella: la pèrdua de la feina, una malaltia greu i/o crònica, la mort d’una relació íntima, un divorci, el pas de l’institut a la universitat, la jubilació, etc.   

Les persones que han crescut en famílies on no hi ha hagut un ambient càlid i d’acceptació, i amb relacions embullades, és dir, sense límits ni distàncies respectuoses (distància amorosa)  entre els seus membres, estan mancades de models de relacions saludables a la seva família, la qual cosa els pot fer proclius a establir relacions abusives fora d’ella. Poden convertir-se, d’aquesta manera, en abusadors o abusats.  

No obstant, en general ningú està lliure del perill de convertir-se en víctima d’abús psicològic, ja que tots tenim un o varis àmbits de les nostres vides amb carències.  Tots tenim el desig d’alguna cosa que no tenim i anhelem aconseguir: amor, diners, sexe, sentit de pertinença, status, un sentit per la nostra vida, reconeixement, creixement espiritual, destacar en alguna activitat professional, cultural, esportiva, etc.   Tots tenim una debilitat i un anhel en algun d’aquests àmbits i això facilitarà l’aparició d’algú que ens prometi esmenar aquesta carència, o al qual li atribuïm nosaltres aquesta capacitat. Aleshores augmentarà el risc que aquesta persona acabi abusant de nosaltres.   

Però sobretot, i malgrat el que s’acaba de dir, l’abús es quelcom que es perpetra sobre la víctima, i així com qualsevol és susceptible de ser víctima d’un robatori, tothom és susceptible de patir abús psicològic, i per tant ser víctima d’ell.

Atén al següent Espectre de la Influència per saber si una relació teva o d’un familiar és saludable (Influència ètica), si has d’anar en compte (senyals inicials de mind hacking o segrest mental),  o és directament abusiva (influència indeguda)

A MÉS

En cas  que la sospita sigui respecte a tu.

Quan davant una persona o grup amb el qual tens una relació estreta fa temps et sents de la següent manera:

  • Tens por quan tens que explicar-li alguna cosa que penses no li agradarà.
  • Renuncies a expressar certes coses o idees per tal que no s’enfadi o es senti malament.
  • Creus que has d’explicar-li tot el que et passa, i tot respecte a com et sents. I si no ho fas així et sents culpable.
  • Demanes permís per realitzar qualsevol activitat , o directament renuncies a realitzar-la perquè penses que a l’altra persona no li agradarà que la facis.
  • Intentes sempre agradar a l’altra persona. Et poses roba, expresses idees, et comportes de la forma que penses que a l’altra persona li agradarà.
  • T’és difícil estar a gust i gaudir del teu temps i activitats quan no estàs amb aquesta persona o grup.
  • T’és difícil prendre decisions pel teu compte, sense consultar-li a l’altra persona o grup.
  • Si finalment quan prens una decisió pel teu compte et sents culpable.
  • Si estàs irritable o amb baix estat d’ànim
  • T’has distanciat de les relacions que abans solien omplir-te i/o de la teva família

Si t’identifiques amb 4 o 5 d’aquestes  situacions aleshores és probable que estiguis essent objecte d’abús psicològic.  

En casos  que la sospita sigui respecte a un familiar o persona propera.

  • Si perceps canvis sobtats en la seva manera de pensar, vestir, comportar-se, en la seva filosofia de vida i valors.
  • Si el notes distant, callat o inclús hostil. Si alterna aquesta actitud amb entusiasme o vehemència sobre una persona o grup.
  • Si està irritable o amb baix estat d’ànim.
  • Si el contacte i/o comunicació amb ell es converteix sobtadament o paulatinament en quelcom difícil d’establir.
  • Si es mostra molt crític amb tot el que té a veure amb la seva vida anterior a conèixer a la persona o grup amb el que està vinculat ara mateix.
  • Si es mostra molt crític amb la família o amics de tota la vida, menystenint la seva forma de ser o de viure..
  • Si tota la seva vida gira entorn la persona o grup amb el que està vinculat/da.
  • Si notes que li costa molt prendre decisions sense consultar-les amb la persona o grup amb la que està vinculat/da.
  • Si notes que no està a gust o no té interès per realitzar les activitats que sempre li van agradar.
  • Si notes que no té interès o no està a gust amb les persones (família i amics) a les que sempre va estar unit.

Si identifiques el que li està passant al teu familiar o persona propera amb  4 o 5 d’aquestes situacions, aleshores és probable que estigui essent objecte d’abús psicològic.  

Si sospites que estàs patint abús psicològic has de saber:

  • La relació no anirà a millor. NO esperis que canviï l’altra persona o grup.
  • Tu no ets culpable de la situació. Tu ets víctima d’ella.
  • Parla amb algú de confiança i explica-li el que et succeeix. El silenci és la pitjor solució.
  • Manté el contacte amb les persones a les que sempre has apreciat i que saps que t’aprecien a tu. No t’aïllis.
  • Demana ajuda professional.

Si sospites que el teu familiar i/o amic està patint abús psicològic:

  • Manté el contacte amb ella o ella, encara que sigui difícil i no es mostri receptiu/va. Has de persistir. Si la persona rebutja el contacte, has de saber que és com a conseqüència de la manipulació i de l’abús al que està essent sotmesa, no perquè et rebutgi. Mantenir la relació és fonamental i és probable que per aconseguir-ho l’esforç més gran haurà de venir de la teva part.
  • No el bombardegis amb preguntes ni l’obliguis a explicar-te les coses. És molt millor estratègia explicar-li tu mateix coses respecte a tu i la teva vida que puguin captar el seu interès. És millor ser exemple del que vols que faci ell/a.
  • No critiquis a l’altra persona o grup que estan cometent l’abús en presència del teu familiar. Això provocarà el seu rebuig. Parla amb ell o ella de les coses que us unien, de les vostres aficions comuns, de les coses que saps que sempre li han agradat.
  • Informat de tots els aspectes de la relació del teu familiar o amic amb la persona o grup abusador. Cerca informació sobre el grup en qüestió. Utilitzar un diari en el qual anotar els successos del dia a dia que ens relata el nostre familiar en relació a la persona o grup pot ser molt útil per, arribat el moment, confrontar-lo amb incongruències pròpies de l’abús de les quals no és plenament conscient com a conseqüència precisament de l’abús. No obstant, busca ajuda professional per a decidir conjuntament quan és el moment idoni per a realitzar aquesta confrontació del teu familiar amb els fets. Precisament perquè està essent manipulat psicològicament si es realitza aquesta confrontació en el moment inadequat fracassarà. Per la dinàmica de la relació abusiva el teu familiar es plantejarà en algun moment que està essent maltractat. Aquest moment pot trigar setmanes, mesos o anys en arribar. Però és quan arribi, i no abans, quan haurem d’utilitzar tota la informació recopilada per confrontar a la persona amb la realitat de que està essent abusada i manipulada.  
  • No li diguis al teu familiar que és víctima d’una relació abusiva, sectària o que està a una secta.
  • No dediquis la teva energia a combatre al grup.
  • Concentrat més aviat en com pots ajudar-lo en qualsevol circumstància que sorgeixi. I que ell ho noti. Que noti que el teu amor per ell/ella preval per sobre de les circumstàncies.
  • Millora les teves habilitats de comunicació amb el teu familiar. Si mai van ser bones, aprèn a fer-ho ara. Un professional et pot ajudar si ho necessites.

L’aprenentatge de la distància amorosa amb els altres és fonamental. Aquest aprenentatge es realitza de forma natural quan les relacions en la família d’origen són saludables. Quan això és així la transició entre la dependència total del nadó a l’autonomia del jove adult es realitza adequadament en el sí de la família. Aquesta autonomia significa que aprenc a responsabilitzar-me de la meva vida sense culpabilitzar als altres dels meus problemes o fracassos, a la vegada que no permeto que els altres em responsabilitzin a mi dels seus. Aquesta autonomia significa que em centro en els objectius de la meva vida i tracto d’assolir-los amb els meus propis medis, encara que sé demanar ajuda als altres quan és necessari, a la vegada que estic disponible també quan ells la precisen i me la demanen. D’aquesta manera visc la meva vida lliurement, encara que en harmonia i compromès amb els demés. En les meves relacions íntimes sempre mantinc un espai d’independència, un espai meu, (veure gràfic a sota) que és indestructible e inviolable, on soc jo i em reconec a traves dels esdeveniments i persones que han estat i/o són rellevants a la meva vida, conformant així la meva història. Aquesta història té uns temes fonamentals que són recognoscibles al llarg de la mateixa, i que és projecten en el futur traçant una línia que puc seguir o no, però que sempre em guia. Viure d’una forma independent però a la vegada compromesa amb els altres suposa un delicat equilibri que es veu constantment amenaçat per les demandes de les persones que ens envolten. Aquestes demandes poden ser benintencionades o no, raonables o no, plausibles o no, però sempre requereixen que prenguem decisions, que després haurem de comunicar als demés. Aquest procés requerirà la utilització d’adequades habilitats de comunicació i la capacitat d’establir límits amb els altres, límits que hauran de ser a la vegada flexibles i ferms. Així s’aprèn a establir i mantenir una distància amorosa amb els demés. Aquesta distància és el suficientment gran per garantir la meva independència i respectar la dels altres, i el suficientment petita per mantenir un contacte íntim i estret amb les persones del meu entorn.

Tot el que acabem de dir es pot il·lustrar en el següent gràfic:

Relaciones respetuosas

A tenir relacions respectuoses, autèntiques i lliures s’aprèn. I si en el sí de la família d’origen no es va aprendre perquè era una família disfuncional o per qualsevol altre motiu, la persona tindrà aquesta incapacitat que només podrà ser remeiada mitjançant un aprenentatge que haurà de ser realitzat en altre context. En aquest aprenentatge serà fonamental:

  • Saber comunicar, el que significa saber escoltar i saber expressar.
  • Ser empàtic, que significa saber posar-se en el lloc de l’altre. Per això haig de poder veure a l’altre, i per poder veure a l’altre haig d’estar separat d’ell per aquesta distància amorosa a la que he fet reiterada referència. Sense aquesta distància amorosa, o em trobaré tan enganxat que em confondré amb ell/a i no sabré distingir les seves necessitats de les meves, la seva vida de la meva, o em trobaré tan distant que el veuré malament o no el veure en absolut.
  • Establir límits flexibles però ferms.

Amb freqüència els nens que han patit abús psicològic es converteixen en abusadors quan són grans . Això ocorre perquè ningú els ha ensenyat a tenir relacions respectuoses, autèntiques i lliures. Tanmateix, l’empleat sumís a l’oficina pot ser un tirà a casa. Això ocorre pel mateix motiu: la incapacitat d’establir relacions respectuoses, autèntiques i lliures. I així la persona es mourà entre els dos pols d’una dimensió on només existeixen les posicions d’abusador o abusat. Per sortir d’aquesta dimensió amb només dos pols la persona haurà d’aprendre a tenir relacions respectuoses, autèntiques i lliures. El treball que requerirà aquest aprenentatge serà dur però gratificant. En la secció Formació d’aquesta web trobaràs cursos que t’ajudaran en aquest aprenentatge, si ho precises.   

Referències

Langone, M. (2016). Origins and Prevention of Abuse, ICSA Today, Vol. 7, No. 3, 11-13

Rodriguez Carballeira, A., Saldaña, O., Almendros, C., Martín-Peña, J., Escartín, J., Porrúa-García, C.  (2015) Group psychological abuse: Taxonomy and severity of its components; The European Journal of Psychology Applied to Legal Context, 31-39

NJ Safe & Sound. NJ Safe & Sound es una organització de voluntariat fundada en 2012 a Nova Jersey (USA) per a educar al públic sobre la manipulació psicològica extrema, i per a reclamar la legislació que protegeixi al ciutadà d’aquest tipus d’abús psicològic. La seva web és: http://njsafeandsound.org