Psicologia i formació

Problemes de parella

Es podria dir que una parella és un projecte. Un projecte de present i de futur. Cada persona arriba a la parella amb una educació diferent. Quan més diferent sigui, més difícil pot resultar l’establiment d’aquest projecte comú, més difícil l’adaptació mútua. Però no s’ha d’entendre a partir del que s’acaba de dir que la diferència entre els membres de la parella sigui negativa. Pel contrari, aquesta diferència possibilita l’enriquiment de cada membre individual a partir del que aporta l’altre. Quan la possibilitat de seguir aprenent dins el marc de la família d’origen s’esgota, ja que és impossible en certa manera superar aquest marc dins del mateix, la parella aporta un nou marc, que obligarà a cada persona a llimar les deficiències adquirides a l’anterior i potenciar les possibilitats de creixement personal latents. En definitiva, la parella esdevindrà per a cada membre el millor marc pel propi creixement individual. Cada membre es veurà realitzat com a persona com a conseqüència de pertànyer a aquella parella. La parella adquirirà així solidesa. És a dir, que la parella creix com a conseqüència del creixement dels seus individus, a la vegada que els propis individus creixen com a conseqüència de pertànyer a aquella parella, d’estar inserits en aquell marc de convivència que ells mateixos s’han donat l’un a l’altre.

Una cosa semblant ocorre quan el desenvolupament de la parella és saludable.

La parella entra en crisi quan aquest procés de creixement s’atura o s’inverteix.

La psicoteràpia actua precisament oferint un marc substitutori i temporal mentre el de la parella està ferit. No te cap altra missió que l’exploració, des del mateix, de la viabilitat de la parella com a lloc de creixement en el futur per als seus membres, oferint així la millor informació perquè decideixin.