L’actriu Mariàntonia Navarro donà vida a 5 arquetips femenins
Quan l’humor i la ironia desdibuixen la realitat de tal forma que ens permeten deslliurar-nos del seu feixuc pes; quan el sarcasme i l’exageració són les eines que l’actriu dalt l’escenari utilitza per il·lustrar les escenes més quotidianes; quan ens deixem portar alegrement per la desmesura dels personatges, i des de la seguretat de la nostra butaca els obrim la nostra ànima; aleshores psicologia i teatre s’uneixen i arribem a una conclusió colpidora: que no hi ha ironia, sarcasme o exageració dalt l’escenari, que més aviat la representació de la realitat que l’actriu ens presenta es queda curta enfront de la realitat mateixa.
Així es va sentir més d’un quan es va tancar el teló de l’obra “Divines, en construcció” que l’actriu Mariàntonia Navarro va escenificar davant un públic entregat que va omplir la sala d’actes de la biblioteca central d’Igualada el passat dimarts. 5 personatges arquetípics femenins, inspirats en la mitologia grega, desfilen per l’escenari i ens atrapen per la seva humanitat i per la manera d’afrontar els conflictes eterns que tots els èssers humans han d’encarar: la soledat, l’amor, la família, la feina. Robert Coles va dir que “precisament el que ens distingeix a cadascú de nosaltres és l’especial estratègia amb que afrontem les conseqüències universals i ineludibles dels nostres conflictes psíquics”. Les protagonistes, que es diuen com 5 deesses gregues precisament per la seva especial estratègia per fer front a la vida, ens fan reflexionar també als espectadors sobre la nostra.
Amb guió original de la pròpia Mariàntonia Navarro, basat en l’assaig titulat Las diosas de cada mujer de la psicoanalista Jean Shinoda, les protagonistes es perfilen tan a través del que fan i diuen com mitjançant el que pensen els altres personatges d’elles. Així l’obra il·lustra magistralment com la pròpia identitat es construeix en comunitat, i malgrat la il·lusió de la individualitat i l’autonomia que tants llibres d’autoajuda omplen, depenem dels altres per a definir-nos a nosaltres mateixos. Ni tan sols les deesses es lliuren d’aquesta servitud.
L’actriu va estar acompanyada de la Rosa Vela, tècnica de so i de llum, i la inestimable generositat del personal de la Biblioteca central d’Igualada, en especial de l’Elisenda, que va ajudar en tot el que va poder i més per a que l’obra lluís. També cal destacar la complicitat de la directora de la biblioteca, Montse Lobato, que ja fa temps que ens regala.
Amb aquesta representació on psicologia i teatre s’uneixen l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia celebrà el seu 10è aniversari. A l’acabar l’obra vam oferir un berenar que vam compartir amb tots els amics i conciutadans que ens van voler acompanyar, entre els quals cal destacar la Regidora d’ensenyament, universitats i joventut i 2ª tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, Sra. Marisa Vila. Des de la junta de l’APPA volem agrair a tothom la seva assistència.
Jose Fernández, psicòleg a Igualada i Manresa