El divendres 29 d’Abril, vam tenir la honorable visita del Degà del Col·legi de Psicologia de Catalunya a Igualada, Sr. Josep Vilajoana. Va ser convidat per la Junta de l’APPA a conèixer el Centre d’innovació en simulació 4DHealth, i més tard a dinar. El Dr. Macarulla i la Mª Àngels Chacón ens van oferir una visita guiada molt completa a tota la comitiva, encapçalada pel degà.
Tots els psicòlegs vam quedar fascinats per les explicacions del Dr. Macarulla respecte al que suposa aprendre alguna cosa. En el cas del 4DHealth, un hospital on tot es real, excepte els pacients, com ens recorden els cartells publicitaris penjats a les parets a de tot l’edifici, la filosofia és servir d’esglaó intermedi entre l’aprenentatge de llapis i paper de la facultat i el que es produeix davant un pacient real un cop el professional de la salut s’incorpora al món laboral. El Dr. Macarulla ens explicava que aquest esglaó intermedi és necessari per la gran distància que d’ altra manera es produiria entre la teoria i la pràctica, la qual l’hauran de patir els pacients reals després.
Si bé hi han altres unitats de simulació a Catalunya, el 4DHealth és l’única que inclou tot el procés assistència complet que ofereix un hospital. És a dir, des de la recepció de pacients a urgències, quiròfans, UVI, farmàcia, infermeria, habitacions. El gran avantatge d’això és que es poden fer simulacions de les coordinacions entre els diferents equips de les diferents unitats, que és on normalment es produeixen més errors. I és que en el món de la salut, com a tot arreu, hi han grans equips que realitzen exquisidament la seva feina, però que tenen greus mancances a l’hora de coordinar-se amb d’altres equips, que també realitzen exquisidament la seva feina. El resultat final és que, tot i tenir dos equips molt bons, la qualitat del servei minva considerablement per la mala coordinació que acostuma a produir-se entre els dos. El Dr. Macarulla ens posava un vídeo per a exemplificar això en el qual una ambulància medicalitzada arribava a urgències, i el metges dels dos equips parlaven a destemps, o no s’escoltaven directament, a la vegada que altres membres pul·lulaven per allà cadascú una mica a la seva.
Una altra reflexió que em va deixar l’exposició del Dr. Macarulla va ser la següent: Quan hem après realment alguna cosa? Si fem algun curs per exemple de cuina, i després ens fan un examen i l’aprovem, realment es pot dir que sabem ja cuinar?, que hem après a fer-ho? En aquest sentit ens parlava d’aprenentatge i de transferència del que s’ha après. Pots saber totes les receptes de cuina, però que et quedi el menjar saborós, o “rico, rico” com diu l’Arguiñano, és una altra cosa, sobretot quan t’has d’arreglar amb els ingredients que et trobes a la nevera i tens menys temps del que diu a la recepta, que és el que acostuma a passar, a diferència de les aules, al món real. És en aquest món real on si s’ha transferit el coneixement realment ens serà útil per a alguna cosa.
En una societat en la qual s’incideix tant en la formació, on l’oferta de cursos, màsters, tallers, seminaris, conferències, congressos, etc. per a aprendre tot l’imaginable, s’ha constituït, com no, en un gran negoci, i en el qual ens passem, els que tenim sort, mitja vida a classe, a l’escola primer, i fent formació contínua després, estem obligats a fer-nos la següent pregunta: Estem aprenent alguna cosa? En qualsevol cas cal qüestionar-se el model en el qual un professor a classe davant d’uns alumnes els parla recolzant-se en un powerpoint. El 4DHealth és una aposta per a superar aquest model. Com a psicòleg, la visita al 4DHealth personalment m’ha servit per a revifar un altre qüestionament, que fa temps que m’acompanya. I és que tot i que el llenguatge és la nostra principal eina com a psicoterapeutes, (cosa que acostumem a oblidar també), em pregunto no obstant si serveixen d’alguna cosa les psicoteràpies on només es parla.
Jose Fernández, psicòleg a Igualada i Manresa