En tant que sentiment/emoció, la gelosia, té unes característiques que la fan mereixedora de connotacions negatives molt arrelades en la nostra cultura. És una emoció vista com a negativa i això propicia el fet que experimentar gelosia estigui mal vist pels altres. Tendim a amagar aquesta emoció, ocultar-la per no fer patir, i patim nosaltres. Ens podem preguntar: quin origen? Que origina la gelosia en un nen petit, en un germà o cosí. I en un adult?
Els adults també sentim gelosia, quan? Quan ens enamorem… quan sentim que l’altre no ens estima, quina prova d’amor…els nostres fills poden experimentar aquesta emoció en veure que arriba un altre germà a rebre tot d’atencions i cura, on abans només estava ell, fet que implica un canvi jeràrquic: passant a ser germà/na gran.
Com podem observar la gelosia en un infant:
Agressions
desobediència
inapetència
enuresi
reclusió
no jugar amb el germà
conductes regressives (fer la pipa, voler fer servir bolquers.)
pors i angoixes superades
afecció per la mare.
Que fer?
Acceptar el conflicte com una experiència que forma part de la vida i que anirà solucionant-se progressivament amb un bon ambient familiar. Però si les dificultats s’agreugen llavors es un bon moment per acudir a un especialista.
Les emocions son reaccions que acostumen a complir una funció adaptativa. El fet de no identificar la gelosia en els nostres fills pot comportar una cronificació del conflicte. El pas oportú és conèixer les pròpies emocions, la dels adults, per entendre els nostres infants. Podem fer un treball personal per saber, quan no volem saber… això té a veure amb la nostra capacitat de reconèixer les emocions pròpies i alienes. En definitiva amb la regulació emocional. Si els adults sabem regular les nostres podem ajudar millor als nostres fills a regular les seves.
Coses pràctiques
No es poden evitar totes les baralles, s’han d’evitar les que siguin massa violentes o facin servir agressió física. Un desacord s’ha de poder gestionar entre ells (per exemple, germans) perquè puguin aprendre actituds de renuncia o negociació.
La gelosia i els fills únics
Hem comentat que la gelosia es una emoció normal que serveix en l’adaptació, per tant, també pot aparèixer una rivalitat en aquest cas, que es demostrarà cap a un dels progenitors. Així, és convenient ubicar el nen en la seva posició de nen com els altres, evitant que prengui decisions entre adults.
Vanessa Postigo
psicòloga sanitària 22047 a Institut Pehuen
Referencia de lectura
Françoise Doltó (1981)¿Niños agresivos o niños agredidos? Ed Paidos-Donaire: Barcelona.
Jose Fernández, psicòleg a Igualada i Manresa