La importància de gestionar el temps
Fa uns dies vaig acabar d’impartir el curs de Gestió del Temps que l’ICS m’havia encarregat per als seus treballadors a la Catalunya central. La veritat és que m’agradaria repassar diverses idees bàsiques per a mi del mateix.
Peter Drucker va dir que el temps és el recurs més complex, i que qui no sap gestionar-ho no sap gestionar res. Aquesta frase és molt lapidària, però no hi puc estar més d’acord.
De fet, no hi ha res del que puguem fer o pensar que no necessiti aquest recurs que anomenem temps, cosa que el diferencia de la totalitat dels altres recursos, que poden ser necessaris per a unes coses, o moltes coses, però que mai no ho són per a totes, com ho és el temps.
El temps és l'element essencial per a qualsevol acció significativa.
Aprofitar el temps: què significa?
Una altra frase, que vaig triar per a les meves postals de Nadal de fa un parell d’anys diu que “som el temps que ens queda”. En ella se’ns suggereix que la condició per ser és que tinguem un temps per fer-ho, de la mateixa manera que la condició per jugar a futbol és tenir una pilota, per exemple. I així, igual que sense pilota no hi hauria futbol, sense temps no hi hauria ser.
Aquesta frase també és una invitació a aprofitar el temps, a practicar el carpe diem. Però què és aprofitar el temps? La resposta que donàvem al curs a aquesta pregunta era que aprofitar el temps és fer el més important que en cada moment tens l’oportunitat de fer.
Aprofitar el temps és prioritzar allò que realment importa.
Dit d’una altra manera, si en un determinat moment estàs fent alguna cosa menys important que una altra cosa que podries estar fent al seu lloc, aleshores estàs perdent el temps. Per exemplificar aquesta idea els deia a les alumnes (la majoria eren dones) que si en aquells instants tenien coses més importants que fer que estar escoltant-me a mi al curs, aleshores estaven perdent el temps. A aquest comentari seguien rialles, i tot seguit jo els pregava que s’abstinguessin de fer qualsevol aclariment addicional.
La necessitat de definir les prioritats
El paràgraf anterior ens porta a la necessitat de determinar què és l’important per a cadascú, i de com n’és de bàsic saber-ho amb claredat per evitar perdre el temps.
Establir el que és important per a nosaltres no és una tasca que es pugui delegar, encara que molts ho voldrien fer, o de fet ho facin. Victor Frankl, a qui cito freqüentment en aquest bloc, diu que molts esperen que la vida els reveli quin ha de ser el seu paper.
L'èxit rau en assumir la responsabilitat de les nostres decisions.
Esperen que alguna circumstància, lloc, persona o Déu els il·lumini. Esperen trobar el camí. En definitiva: esperen. Assenyala que aquesta és una actitud errònia, ja que no hem de preguntar a la vida quina és la nostra missió, i esperar que ella ens respongui d’alguna manera. En canvi, Frankl assenyala que és la vida la que ens pregunta a nosaltres per la nostra aportació, i que som nosaltres i ningú més els que tenim la responsabilitat, l’obligació fins i tot, de respondre. Aquesta és una tasca solitària que acostuma a produir pànic.
El risc de delegar les nostres decisions
Tant, que la podem acabar delegant. Si així ho fem ens lliurarem de la por de decidir, però a un preu. El preu serà que acabarem fent a cada moment no el que és important per a nosaltres, sinó el que és important per a aquell o aquella que va respondre la pregunta per nosaltres. Així, acabarem sent per a un altre, i per molt de temps que tinguem no acabarem sent realment nosaltres.