Converso con el hombre que siempre va conmigo
—quien habla solo espera hablar a Dios un día—;
mi soliloquio es plática con ese buen amigo
que me enseñó el secreto de la filantropía.
Antonio Machado
El poder de les paraules interiors
El passat dimecres, al Grup de Suport i Ajuda Mútua que facilito en un municipi del Vallès Occidental, l’Olga compartia una experiència que va captivar l’atenció de tothom. Ens explicava com parlar-se molt a si mateixa l’havia ajudat a superar nombroses dificultats emocionals.
La manera com et parles pot transformar com vius les dificultats. Aprendre a dirigir-te amb amor i comprensió és una lliçó que tots hauríem d'incorporar.
L’Olga és una dona immigrant que, fa tres anys, va arribar al petit poble on ens trobàvem. Inicialment, li va costar molt establir vincles amb la comunitat. Sovint se sentia frustrada i enfadada. Tanmateix, va començar a parlar-se amb paraules que la reconfortaven, evitant afegir més duresa a les seves emocions.
Un exemple d’això és quan no aconseguia connectar amb la gent: en lloc de recriminar-se a si mateixa o als altres, es deia paraules amables i justificatives. Això la va ajudar a canviar la seva percepció i a sentir-se millor.
Com aprenem a parlar-nos a nosaltres mateixes
La manera com ens parlem a nosaltres mateixes té un origen profund: els models que hem tingut durant la infantesa. Els pares i els adults de referència són els primers que ens mostren com dirigir-nos interiorment. Si ens parlen amb tendresa, aprendrem a parlar-nos amb amor; si ho fan amb hostilitat, és probable que reproduïm aquest patró.
És fonamental educar la nostra veu interior, sobretot si no hem tingut els millors models en el passat. Encara que aquest procés requereixi temps i esforç, els beneficis són immensos: una millor relació amb nosaltres mateixes i una sensació d’acompanyament constant.
La solitud i la veu interior
L’Olga destacava que el seu diàleg intern s’havia intensificat pel temps que passava sola. La solitud és un fenomen complex i, sovint, inevitable en les societats modernes. Tot i això, la qualitat de la nostra veu interior pot marcar la diferència entre sentir-nos sols o plenament acompanyats.
Podem estar físicament sols i, alhora, sentir-nos acompanyats per la nostra pròpia presència, si aquesta és amable i compassiva. Això demostra la importància de tenir una veu interior que ens cuidi i ens reconforti.
Com construir una veu interior positiva
- Identificar patrons negatius: Reflexiona sobre les paraules que et dius quan les coses no surten bé.
- Reformular missatges: Substitueix pensaments hostils per expressions més comprensives.
- Practicar la gratitud i l’auto-reconeixement: Dona’t mèrit pel que has aconseguit, encara que sigui petit.
- Recórrer a suport extern: Si et costa canviar els teus patrons, busca grups de suport o teràpia.
Conclusions
Parlar-se molt a si mateixa, tal com fa l’Olga, és una habilitat que tothom pot desenvolupar. La veu interior amable i comprensiva és una companyia valuosa, especialment en moments de solitud o dificultat.
Cuidar el diàleg intern és un regal que ens podem fer per viure millor, amb més serenor i confiança en nosaltres mateixes.