Psicología y formación
psicologia clínica
Addiccions psicològiques i a substàncies
“Les drogues no són un problema, sinó una mala solució a un problema” J.A. Marina
Tot i que cada addicció te unes característiques pròpies que no cal descuidar, es pot dir a manera de resum que tota addicció no és més que un símptoma, així com la febre és un símptoma d’alguna altra malaltia, la grip, per exemple.
De la mateixa manera que el tractament de la febre te dos eixos fonamentals:
• Eliminar la febre
• Tractament de la causa
Tota addicció es centra en els mateixos dos eixos:
• Eliminar el consum o conducta problema
• Tractament de la causa
On el veritablement important i més difícil és el tractament de la causa. I on la psicoteràpia es centra.
Qüestions com la impulsivitat i/o la passivitat, la dificultat per adquirir i/o mantenir compromisos en el temps, la capacitat per a mantenir un esforç la recompensa del qual no és immediata, són causes habituals de conductes additives. En l’addicció la recompensa sí és immediata, tot i que amb el pas del temps aquesta recompensa es torna en tortura.