Psicologia i formació

El dolor és un símptoma amb gran quantitat d’elements psicològics implicats. Treballem el dolor en col·laboració amb l’especialista mèdic que tracta la patologia que el provoca. I tractem específicament el dolor perquè aquest acaba constituint un element clau en la vivència de la malaltia de la persona, moltes vegades en l’element més incapacitant. Sobretot en les malalties que provoquen dolor crònic, alleujar aquest, mitjançant procediments psicològics i mentals que complementin o substitueixin als farmacològics, significa alleujar la malaltia, si no curarla definitivament.

No volem deixar de citar aquí, per pertinent, un paràgraf del pròleg que els doctors en medicina Spiegel i Spiegel fan al seu llibre Trance and Hypnosis: “D’acord amb un vell adagi en medicina, el nostre treball com a metges és: curar rarament, alleujar el patiment sovint, i confortar sempre. No obstant, al segle XX hem canviat aquesta descripció de la nostra feina. Intoxicats pel nostre èxit amb els antibiòtics, immunització, i noves tècniques quirúrgiques, vam començar a pensar en la malaltia com a enemic que podia ser vençut, i en el paper de la medicina com a conqueridora de la malaltia: Curar més que cuidar. I així, el vell adagi esdevingué: Curar sempre, alleujar el patiment si tens temps, i que algú altre s’ocupi de confortar. Important com és la finalitat de la cura, no pot ser mai l’únic objectiu en medicina”.