Psicologia i formació

Ansietat

Ansietat

Hi ha molts tipus d’ansietat, però totes tenen en comú una cosa: la por.

Depenent a que es tingui por parlem d’un tipus d’ansietat o altra.

Ansietat social

La por a les situacions on la persona te l’expectativa de que serà avaluada per altres persones, en festes o reunions, per exemple, és anomenada ansietat social. La persona que
pateix ansietat social pot pensar que tothom s’està fixant en ella, o que algú està pensant alguna cosa despectiva d’ella, quan es troba en una situació social poc habitual o nova. La persona no te cap evidència d’això, però la por és tan intensa que fa semblar reals els pensaments que la sustenten.

Trastorn d’angoixa

Al Trastorn d’angoixa, la por més aviat és dirigeix cap al propi organisme. La persona té por a que certes reaccions corporals com palpitacions del cor, suar, o sensació d’ofec, per exemple, puguin significar quelcom de catastròfic per a la pròpia salut, com podria ser un atac de cor. Aquesta interpretació catastròfica guanya evidència quan no hi ha una altra explicació disponible, com podria ser esgotament després de realitzar un esforç físic, o consum de substàncies estimulants. En aquest cas la persona no es preocupa en excés, ja que entén el motiu de les seves reaccions corporals. Però quan la persona no ho interpreta així, i pensa que la causa veritable és un mal funcionament del seu organisme, apareix la por. Quan la intensitat d’aquestes sensacions és alta, i sobretot la interpretació del seu significat és de catàstrofe imminent per a la pròpia salut, estem davant un atac de pànic o angoixa. Un atac de pànic puntual és una cosa que gran quantitat de gent pot tenir en una situació estressant. Però aquesta situació esdevé en veritable problema quan els atacs es reiteren al llarg del temps, afectant a la qualitat de vida de la persona, ja que aquesta mai no baixarà la guàrdia en la seva creença que en qualsevol moment un atac pot sobrevenir. La paradoxa del pànic és que la pròpia por, quan és tan intensa, provoca les sensacions corporals temudes, establint-se un cercle viciós en el qual la por alimenta la por.

Fòbies

Quan la por esmentada a l’apartat anterior succeeix davant unes determinades circumstàncies, en una situació determinada, o davant d’uns objectes concrets, parlem de fòbia. En aquest cas, la intensa por només apareix davant certs estímuls, la qual cosa provoca una reacció defensiva, lògica aparentment, d’evitació d’aquells estímuls per part de la persona. Exemples de fòbies són l’agorafòbia (por als espais oberts, i/o amb molta gent) fòbia als ascensors, a viatjar en avió o a les intervencions
quirúrgiques.

Trastorn d’ansietat generalitzada

Altres vegades la por, més que referir-se al que la persona creu que pensaran d’ella, a les pròpies sensacions corporals, o a situacions concretes, pot tenir a veure amb les preocupacions quotidianes com la feina, la salut dels familiars, o qüestions que afecten al nostre planeta com la guerra, el canvi climàtic, etc. Totes aquestes, que són preocupacions normals per a tothom, esdevenen un problema quan la seva intensitat o duració és tan gran que interfereix amb la capacitat de la persona de gaudir de la vida, o de desenvolupar correctament les tasques de la seva vida quotidiana. Una característica seria que la por no és tan intensa com als problemes relatats anteriorment, però sí molt persistent, envaint tots els àmbits de la vida de la persona.

Trastorn obsessiu-compulsiu / Perfeccionisme excessiu

La por als canvis en la pròpia vida seria un altra por normal, que esdevindria problema quan la persona reacciona amb una conducta de control absolut sobre els esdeveniments. La persona vol controlar tot el que li passa a ell i als qui l’envolten, precisament per la por que li provoca la incertesa del canvi. Aquesta conducta de control pot resultar-li satisfactòria a la persona en un primer moment, ja que li proporciona seguretat, però a la llarga el seu cost és immens, provocant molt patiment. I això és així perquè en definitiva la conducta de control està abocada al fracàs, donat que és impossible aconseguir el control de tots els esdeveniments que afecten a un mateix o a les persones properes. Les persones que actuen així acostumen a reconèixer que quan més control volen tenir, més es
descontrolen.

Treball psicoterapèutic

En tots aquests casos, la psicoteràpia oferirà ajuda per superar de la manera més satisfactòria la por. Aquesta por actua en tots els casos com un embut que restringeix les possibilitats i la flexibilitat tant de pensament com de conducta de la persona. La pròpia persona és la primera en afirmar en la majoria dels casos l’absurd de la seva manera de pensar o actuar, a la vegada que reconeix la seva dificultat per canviar. El treball psicoterapèutic té a veure amb eliminar aquest embut perquè en definitiva la persona recuperi la seva llibertat de la manera menys costosa possible. Serà bàsica l’exposició a les situacions temudes, amb l’objectiu que la persona descobreixi per si mateixa que si bé poden ser molestes, no són terrorífiques, i per tant la por és injustificada.